Reflexions a la Paraula de Déu

El nostre text d’avui forma part del sermó de la muntanya. Jesús instrueix els seus deixebles.

“No us penseu que he vingut a abolir la Llei o els profetes: No he vingut a abolir sinó a acomplir”. Aquest és l’enunciat general d’aquesta ensenyança. Després segueixen cinc antítesis de les quals aquí en trobem tres. “No matis”, “no cometis adulteri”, “no trenquis els juraments i també compleix tot allò que has jurat en nom de Déu”, encapçalades per: ”Doncs jo us dic...” Amb aquestes paraules Jesús no contradiu la llei, la supera, va més enllà dels preceptes; la interioritza amb molta finor fins a tocar els desitjos, les motivacions secretes de les persones. També s’anomena tot un seguit d’exemples i consells per dir-nos que hem de consolidar les nostres relacions fraternes perquè són la prova de l’autenticitat de la nostra relació amb Déu; i és que per adonar-se que un germà té alguna cosa contra tu, no tu contra ell, es necessita molta delicadesa.

En la mentalitat semita l’ull, la mà, tenen un contingut simbòlic. L’ull és l’expressió de les nostres aspiracions, tendències, anhels i percepció de la realitat, allò que ens ajuda a il·luminar i a connectar amb la nostra mirada interior que és el cor, seu de l’amor i del discerniment. La mà expressa els nostres projectes i accions, per tant no es tracta de tallar o llençar res del nostre cos, sinó de focalitzar, canalitzar correctament els nostres desitjos i el nostre actuar.

En aquest fragment se’ns mostra clarament que cap ésser humà i en particular cap home, no pot pretendre fer de la dona la seva propietat ni “cosificar-la”. Per tant, podem dir que tots els abusos, violències i menyspreus a les dones són totalment condemnables. Jesús no proposa una llei, sinó un ideal d’igualtat, amor i respecte entre home i dona, on tots dos formen part del projecte de Déu i això no s’imposa a base de lleis, perquè és una qüestió d’amor. També aquí veiem que mai de la vida hem de jurar; no podem implicar a Déu en els nostres interessos, o fer-lo responsable de les nostres arbitrarietats. Jesús apel•la a la sinceritat, a la veracitat i a la transparència. És una crida perquè allò que diem amb la boca es correspongui amb allò que hi ha al nostre cor.

Esther Bochita