La primera lectura d’avui del llibre d’Isaïes la trobo sorprenent. Comença: “En temps passats, el senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí...”. Déu humiliant els pobles! És ben cert que a l’Antic Testament la intervenció directa del Senyor enmig de la gent és molt freqüent. Podem veure aquella mà d’Abraham amb un ganivet per sacrificar el fill, “les aigües separades per passar el poble escollit i després engolí cavalls i cavallers egipcis, el mannà, Sodoma i Gomorra”.
Tot això vol dir que la gent tenia un justificat temor de Déu. Penso que el poble no era lliure del tot. A la mateixa lectura Isaïes profetitza que vindrà una llum resplendent (Jesucrist) per il•luminar els que viuen a la fosca. És Déu qui envia el fill al món a construir el Regne i, com veiem a l’evangeli d’avui, busca col•laboradors, són uns pescadors, no són uns intel•lectuals, són Simó, Andreu, Jaume i Joan que esdevindran els apòstols pescadors d’homes.
Aquest treball de construcció no es farà sota el control directe de Déu, sinó en plena llibertat; és el que vol el Mestre, el Fill de Déu. És com si en dies lluminosos hom pogués escollir caminar sota la llum del sol o buscar l’ombra. Recordo en els temps llunyans de la meva infantesa, perquè ara tinc noranta anys, que la frase el temor de Déu era plenament vigent i sí que ens parlaven de l’amor de Déu, però el temor tenia preferència de pas. Em ve a la memòria... essent adolescent, un dia a classe de religió el mestre ens parlava de l’infern i ens preguntava: si en aquells moments ens moríssim, què ens passaria?
Tots amb angoixa ens veiem dins la caldera del Pere Botero. Avui això ha canviat radicalment i si preguntéssim qui té temor de Déu, no m’atreveixo a fer estadístiques... El que és segur és que no hi ha temor de Déu als judicis on la injustícia és la finalitat, allà on hi ha persones innocents a la presó, allà on l’egoisme de les nacions permet la mort dels immigrants, on la mentida es diu postveritat, on l’afany de llibertat està ofegat pel poder corrupte. Ho deixo aquí perquè es podria allargar massa. Sant Pau, a la carta als cristians de Corint, veiem que està amoïnat per les desavinences que hi ha entre ells.
No és fàcil ser lliure, com vol Jesús. Sens dubte. Ell és la Llum. En el pla humà jo crec que la Llum que tots busquem és la felicitat. El que passa, ho dic des de l’experiència que em dona l’edat, és que la felicitat no existeix. Només hi ha petites felicitats, actives o passives, que cal fruir, i anar en compte amb allò de negatiu que comporta la vida, ja sigui de manera activa o passiva. Si és activa, hem d’evitar-ho seriosament i, si és passiva, hem de suportar-ho de la millor manera possible.
Us posaré un exemple personal. Considero una petita felicitat veure com salta i corre rient la meva besnéta de dos anys i mig, l’Emma, i en aquells moments no em passa pel cap (ni boig) pensar ni en el Donald Trump ni en el Manuel Marchena.
Àngel Oliva
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada