EL SÍNODE EXTRAORDINARI DELS BISBES

Des del diumenge dia 5 fins el diumenge 19 d’aquest mes d’octubre, se celebra a Roma la tercera Assemblea General amb caràcter extraordinari del Sínode dels Bisbes, el qual, per desig exprés del Papa Francesc, té com a objectiu tractar “els desafiaments pastorals sobre la família en el context de l’evangelització”. Aquest és el títol del document preparatori que des del Vaticà es va fer arribar a les Conferències Episcopals de tot el món, amb un qüestionari detallat de temes, la intenció del qual era que fos contestat des de les mateixes parròquies, de manera que els bisbes reunits en el Sínode poguessin comptar amb un bon instrument de reflexió i de treball. Aquest instrument de treball (“Instrumentum laboris”) s’ha concretat en un document donat a conèixer el passat 24 de juny pel cardenal Lorenzo Baldisseri, Secretari General del Sínode, i que constitueix la base de reflexió i discussió que s’està fent en aquest moment en el Sínode. Les conclusions que en surtin constituiran un treball que, en qualsevol cas, haurà de tenir la seva culminació definitiva en el proper Sínode Ordinari de Bisbes previst per a l’any 2015.

La primera qüestió a tenir en compte és que el nombre de participants en aquest aplec sinodal és més restringit que no pas el del plenari que tindrà lloc l’any 2015 i, a més a més, que no tots els convocats en aquest Sínode extraordinari tenen la mateixa funció i pes a l’hora de redactar les conclusions finals. Els participants en aquest Sínode són: 13 representants (caps) de les esglésies d’Orient; els presidents de les 114 Conferències episcopals; 25 caps dels dicasteris (ministeris) de la Cúria Romana; els membres del consell ordinari del sínode; 3 representants dels religiosos i de les religioses elegits en una Assemblea (Unió) de Superiors Generals; 26 membres nomenats directament pel papa; 16 col·laboradors del Secretari del Sínode (experts); 38 auditors i auditores; i 8 delegats d’esglésies “fraternes”, és a dir, d’esglésies cristianes no catòliques.

L’altra qüestió és la de conèixer el contingut del document de treball (“Instrumentum laboris”), resum de les respostes donades al qüestionari i que s’envià als membres convocats al Sínode. Cal dir que el document és molt llarg i que realment s’ha fet un esforç important per recollir, resumir i sistematitzar les moltes i diferents respostes que s’han donat al qüestionari, un esforç que cal reconèixer i agrair, perquè el vocabulari revela la pluralitat de fons. El document recull un ampli ventall de problemes actuals entorn de la família (divorciats tornats a casar civilment, famílies monoparentals, avortament, control de la natalitat, unions de fet, etc.) i també de tots aquells elements socioculturals que obstaculitzen una comprensió positiva del missatge evangèlic (materialisme, individualisme, hedonisme, egoisme, afany de lucre, competitivitat, etc.), sense obviar els escàndols de pedofília entre els clergues i de certes maneres ostentoses de viure per part d’alguns caps de l’església. Però el document no ha pogut evitar anticipar-se a donar certes guies per facilitar respostes, la qual cosa vol dir que no ha pogut evitar la polèmica encetada pel prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, cardenal Gerhard Ludwig Müller (i altres) i el cardenal Walter Kasper (i altres), entorn a la possibilitat d’admetre a la comunió eucarística els divorciats catòlics tornats a casar. Els primers totalment oposats a la seva admissió; els segons, propers a trobar una solució a un problema enquistat i que ens separa de la praxis de les esglésies ortodoxes. (Continuarà la informació).

Anton Ramon Sastre