10 d’abril 2014

Catequesi Familiar. Quaresma (2)

En el tema anterior vàrem veure que l’evangelista Mateu presenta Jesús com a un lluitador contra el mal i el pecat; que lluita contra el mal, guarint-lo, i contra el pecat, perdonant-lo. D’aquesta manera se’ns mostra Jesús com a exemple, o guia, per ser com ell: lluitadors i vencedors contra tot mal, i donant-nos exemple de com viure una bona Quaresma.

Però Mateu té interès en mostrar-nos Jesús en altres aspectes:

A. Jesús com a MESTRE I PROCLAMADOR, per fer-nos conèixer el missatge del Regne del cel.

Ja vam remarcar que Mateu presenta Jesús com una mena de reencarnació del gran Moisès, en quant era l’escollit per Déu per conduir el poble al compliment de la Llei i de tots els seus ensenyaments. Mateu presenta Jesús seguit de multituds, com Moisès, que puja a la muntanya, com ell al Sinaí, s’asseu solemnement, i s’envolta de deixebles per fer la gran proclamació, amb les Benaurances, de la crida universal a la Felicitat.

Més tard, quan Jesús rep la notícia de la mort de Joan Baptista, Mateu torna a fer una presentació de Jesús com a nou Moisès, que va ser l’instrument de Déu per alimentar al seu poble pelegrí, i famolenc, pel desert: - Quan Jesús va rebre la notícia se’n anà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el va seguir a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, Jesús veié una gran gentada, se’n compadí i va curar tots els malalts. Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: - Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent i que vagin als pobles a comprar-se menjar. Però Jesús els respongué: - No cal que hi vagin, doneu-los menjar vosaltres mateixos... (Mt 14,13-21)


Mateu allarga la narració presentant Jesús acomiadant la gentada i pujant a la muntanya tot sol a pregar fins al vespre. La barca s’havia allunyat de terra i, a la matinada, Jesús va anar cap a ella caminant sobre l’aigua... Els deixebles s’esglaiaren en veure’l caminar sobre l’aigua: Jesús diu a Pere: - coratge, no tinguis por. Pere li contesta: - Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua. Jesús li diu: - Vine. Pere va baixar de la barca i es posà a caminar sobre l’aigua. Però al veure que el vent era fort es va acovardir i s’enfonsava. A l’instant Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: - home de poca fe, perquè has dubtat? Llavors pujaren a la barca i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren: - Realment ets el Fill de Déu. (Mt 14,22-33)

Jesús, per Mateu, és ben bé un nou Moisès, conduint el poble d’Israel pels deserts i per sobre d’aigües encrespades, proclamant la Llei de Déu i ensenyant a viure-la. Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el Llac de Galilea. Pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors van anar a trobar-lo molta gent malalta i ell els va curar. La gent, al veure-ho, glorificaven al Déu d’Israel. Tot seguit, Jesús organitzava un segon, i gran, repartiment de pa.

B. Jesús com a PEDAGOG, que s’esforça constantment a fer-se entendre pels que l’escolten.


Diu: - Recorria totes les viles i pobles ensenyant en les sinagogues... En veure les multituds se’n compadí perquè estaven malmenades i abatudes com ovelles sense pastor… Veiem com pateix i demana al Pare que enviï més sembradors i més llauradors a la seva vinya. Ens informa detalladament del nom de cadascun dels deixebles, i dels perills, persecucions i dificultats que passaran. Els anima a no tenir por de res, ni tan sols de qui pot matar-los… I, pel que fa a cadascun d’ells, els assegura que fins i tot els cabells del cap te comptats (Mt 9,35-10,31)

A partir del capítol 13 Mateu presenta un aspecte nou de la pedagogia de Jesús: Aquell dia, Jesús va sortir de casa i es va asseure vora del Llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que va haver de pujar en una barca i s’assegué. La gent es quedà fora de l’aigua. Ell els va parlar llargament amb Paràboles. Deia: - Un sembrador va sortir a sembrar... (13,1-4)

Les paràboles són expressions o narracions simbòliques que Jesús inventava, i utilitzava per explicar realitats divines o aspectes del missatge que volia transmetre. Mateu, que va ser deixeble de Jesús des del primer moment, deuria guardar en la seva memòria moltes paràboles que ens transmet en el seu evangeli. Normalment comença la narració de les paràboles dient: Al Regne del cel li passa com... Jesús no vol que la gent entengui millor el que ensenya, només, sinó que entengui del tot el missatge de Déu. Mateu narra unes 17 paràboles, i resumeix dient: - Heu entès tot això? Li van respondre: - Si. Ell els digué: - Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles (13,51-52). Però sempre coses de Déu, del Cel.

C. Jesús com a CATEQUISTA, del messies fill de Déu.

Com sabem, els primers cristians estaven plenament convençuts que Jesús era el Messies, Fill de Déu, anunciat per tots els profetes. La paraula “Messies” significa ungit ; però no ungit amb oli, com era costum quan es coronava els reis, com a signe que rebien l’Esperit de Deu, sinó que el Messies ho era de veritat, ungit amb el mateix Esperit Sant de Déu.

Tots els profetes havien anunciat promeses de que Déu enviaria al poble d’Israel un profeta que seria Fill de Déu, ple de l’Esperit Sant, que realitzaria totes les promeses de Déu a tot el món, i que anomenaven Messies. Uns anys abans de la vinguda de Jesús, un profeta va escriure un llibre on deia que el Messies seria també home com tots nosaltres, i per això l’anomenava Fill de l’Home.

Tots els jueus, i per tant la majoria de deixebles de Jesús, creien que el Messies era Fill de Déu però no entenien que també fos Fill de l’home. Pensaven que si era Fill de Déu, tot el que feia era diví, i no podia fer res humà.

Marc i Mateu narren com Jesús va fer una veritable catequesi per aclarir als seus deixebles tot aquest difícil tema. Nosaltres seguim la narració que ens en fa Mateu. Jesús sempre que parlava d’ell mateix no s’anomenava Messies sinó Fill de l’Home, i aquesta manera de fer desorientava els deixebles.

A continuació citem les frases concretes de Jesús, per seguir l’argumentació, i posem el text sencer com a lectura per la Celebració.

JESÚS FILL DE DÉU I FILL DE L’HOME.


Jesús havia passat el primer any desenvolupant la seva tasca per la regió de Galilea. Al final d’aquest any decideix que ha arribat l’hora de pujar a Jerusalem on s’havien d’acomplir els esdeveniments de la passió, mort i resurrecció. Jesús vol preparar els seus deixebles perquè poguessin entendre i assumir tots els esdeveniments que vindrien, i organitza una llarga catequesi que farien tot caminant cap a Jerusalem.

Va començar la ruta allunyant-se de Jerusalem i es va dirigir amb els seus deixebles cap a Cesarea de Filip. Allà ell mateix va provocar la qüestió preguntant als deixebles: - Qui diu la gent que és el Fill de l’home? A les respostes dels deixebles, que mostren confusió de la gent sobre aquest nom, Jesús torna a preguntar: -I vosaltres qui dieu que sóc jo?
Simó Pere li respon decidit i segur:- Tu ets el Messies, el Fill de Déu! Jesús el felicita per la correcció total de la resposta i el confirma com a cap de la seva Església. Però, paradoxalment i immediatament ordena als deixebles que no diguin a ningú que ell era el Messies. No és difícil imaginar la consternació dels deixebles. La qüestió quedava plenament plantejada: Era el mateix Messies i Fill de l’home?

Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i ressuscitar el tercer dia. Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: - Déu te’n guard , Senyor! A tu això no et passarà. Però Jesús es girà i digué a Pere: - Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes...

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan... se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells... Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: - Senyor, és bo que estiguem aquí dalt... Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: - Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.

Aquest testimoni del Pare és el que definitivament aclareix el sentit de tota la qüestió plantejada per Jesús. Els temes de fe no es resolen mai volent-los entendre racionalment, amb el nostre esforç, sinó que s’acullen amb fe en un ambient de contemplació i de pregària.

En la seva catequesi, Jesús condueix pacientment els deixebles fins a descobrir que Messies i Fill de l’home són una mateixa realitat, que expressen dos aspectes que es donen sempre junts, tot i ser diferents. El Messies és el Fill de Déu Pare ple de l’Esperit Sant, aquell que sempre ha sigut i ha actuat amb poder i majestat divines, però que ha esdevingut també home nascut de Maria, per la força de l’Esperit, i que ha crescut com un home, aprenent a patir com tots els humans, i morint cruelment en la creu perquè ha assumit sobre seu tots els pecats del món.

Els conceptes de Messies i de Fill de l’home, representen dos aspectes del que Jesús és i fa per tots els homes. Això es manifesta, ben clarament, en l’experiència mística que el Pare fa viure als deixebles mostrant-los la persona de Jesús transfigurada i gloriosa, i que certament serà una ajuda clara i ferma per viure i comprendre tot el que experimentaran durant els terribles dies que viuran a Jerusalem. Jesús és el Messies ple de l’Esperit, però fent-ho sempre tot com a Fill de l’home.

CLOENDA

Amb la presentació que hem fet sobre la manera de ser i d’actuar de Jesús, tal com Mateu ens exposa, veiem de quina forma hem de ser i de viure per ser seguidors de Jesús, durant la Quaresma i durant tota la vida cristiana.

Al tema anterior varem veure que havíem de ser lluitadors contra el mal i el pecat.
En el tema d’avui ens concentrem en el lliurament personal, el constant dinamisme que Jesús emprèn, en la seva condició de Mestre, Pedagog i Proclamador del Regne del Cel, i l’interès, l’esforç, la paciència, que posa en plantejar una qüestió catequètica central del seu missatge.