12 de novembre 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

Verges prudents

Avui Sant Mateu ens explica una paràbola ben bonica; una història que sembla senzilla, en poques paraules ens explica el dia del Judici final i això és un misteri massa gran. Al relat apareixen uns personatges unes verges prudents i unes de forassenyades, el nuvi i el seu seguici; les primeres han sabut mantenir la llàntia plena d’oli i amb la flama encesa, i les altres, confiades, l’han esgotat abans d’hora. Arribant a aquest punt, nosaltres de joves, no experimentàvem un sentiment de pena vers les beneitones? Les virtuoses, no podien haver compartit una mica del seu oli? i no donar aquesta resposta tan eixuta? “Val més que aneu als qui en venen i us en compreu” Mt 25,9.

“Quan era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen i raonava com un nen...” 1 Corintis 13:1. Més tard hem après el missatge de les verges prudents. Elles ens avisen que el nostre compromís amb Déu és un compromís d’amor i fidelitat i com a tal, personal i intransferible, ningú no pot fer per nosaltres la tasca que ens pertoca.

I el nuvi, Crist, no arriba mai tard, ja ens ha avisat “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. Així acaba la paràbola de l’Evangeli de Mateu (25, 1-13).

Una paràbola tan bonica i tan gràfica ha tingut molt de ressò dins l’art. I buscant podem veure com ha captivat a artesans i artistes. Aquesta paràbola la troben representada a les portalades de catedrals com per exemple les d’Estrasburg, Magdeburg, Berna i Erfurt. A la capella de Santa Llúcia de la catedral de Barcelona acompanyen a la Santa unes pintures modernes que sota el lema de verges prudents el pintor les personalitza: Santes Cecília, Eulàlia, Madrona i Maria Goretti. I també tenim la gran sort de poder veure les magnífiques pintures del mestre de Pedret, que ens esperen amb els seus grans ulls, oberts al misteri, al MNAC de Barcelona. La bellesa de l’art mostra i és expressió de la paraula de Déu”*

La nostra vida comença el dia del nostre baptisme, amb el ciri encès que portaven els nostres padrins, i acaba amb la nostra pobra llàntia de flama tremolosa.

Quan arribi l’hora del nostre retrobament amb Déu, quan podrem entendre tots els misteris “Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació” Salm responsorial 84,8.

Rosa Maria Olivella

*Martí i Bonet, Josep M. Taüll, núm. 34, p. 3