Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


4 d’abril de 2017

Celebrem el Perdó - Revisió de Vida - Quaresma 2017

Les celebracions comunitàries de Quaresma del Sagrament del Perdó tindran lloc:

- Dimecres dia 5: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 7: a les 9 del vespre


A continuació teniu la revisió de vida per preparar la celebració del Sagrament del Perdó a nivell personal.

“El qui em coneix no caminarà a les fosques”, diu Jesús. No ens diu, però, que únicament Ell sigui la llum: ens diu que a l’entorn de la nostra vida hi trobarem una gran llum, la que prové del Pare del cel. Els qui creuen en la seva existència descobreixen un altre món, una altra manera de veure i de viure; descobreixen la bondat, la misericòrdia, mitjançant les quals tot esdevé sant i possible. Déu es fa trobadís sempre en qualsevulla experiència, en qualsevulla esdeveniment. Intentem, doncs, de deixar enrere altres pensaments que ens decanten de la claror i que massa sovint ens confonen. Abandonar la foscor ha de ser el nostre primer propòsit i el nostre gran descobriment.

- Si la meva fe sovint trontolla, no serà perquè la meva vida espiritual és inestable, poc encoratjadora? – Com definiria la meva vida espiritual: rutinària?, forçada?, poc devota? – Esporàdicament, sento la necessitat de pregar? – L’Eucaristia, el gran sagrament de la nostra comunitat, té un valor especial o bé forma part de la nostra rutina setmanal? –Preguem en família? – No creiem que casa nostra és el millor lloc per donar bon exemple i caritat?

“Jo no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat”. Jesús és l’Enviat. Era home com ho som nosaltres però tenia la missió d’obrir un nou camí, el camí que ens uniria estretament al Pare. Havia de ser el nostre model de vida per tal que la seva presència en el món esdevingués sempre real i constant. Déu l’ha enviat al món i el món l’ha reconegut i ha habitat amb nosaltres perquè la seva presència mai no manqui a aquells qui en volen ser llurs testimonis. S’ha donat a conèixer com a home perquè nosaltres, homes, esdevinguem la seva imatge arreu del món. Serà el nostre model, doncs, i nosaltres serem la seva imatge. Mai no viurem sols. Ell ens serà camí, veritat i vida.

-La seva imatge, no hauria de ser sempre el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida? – Si l’Evangeli ens recorda la seva constant presència enmig dels homes, no seria bo que seguíssim el seu exemple? – La imatge de Jesús que l’evangeli ens mostra, no ha de ser la primera lliçó que hem d’aprendre? – Si la nostra fe no neix de l’evangeli, no hi ha perill que marrem el camí i inventem un altre evangeli? – No ens manca fe, esperança i caritat?


“Si em coneguéssiu a mi també coneixeríeu el meu Pare”. Potser estem massa segurs que coneixem Déu. Jo, personalment, no n’estic massa segur. Ens ho han fet massa fàcil i aquesta mena de seguretat ens pot perjudicar. No, no ens enganyem, no és gens fàcil descobrir la seva presència. Ens cal dedicació i constància. Creure només que Déu existeix és dir molt poca cosa. Ens manca sentir aquesta proximitat per poder parlar d’Ell i amb Ell. I no només “parlar” sinó també de sentir que Ell és en nosaltres i nosaltres en Ell. I haurem d’aprendre, poc o molt, a reconèixer que som una extensa i intensa comunitat de fe amb Ell. No ho oblidéssim pas!

-És Jesús qui ens acosta al Pare? –Oi que sense Jesús la nostra confiança en Déu costaria més d’acceptar-la i de viure-la? –L’evangeli ens ajuda a viure el misteri de la nostra fe? –No hem d’inventar res: Jesús és cada dia el nostre camí! – Amb només un xic de fe i de confiança, Déu convertirà els nostres pensaments, les nostres paraules i també les nostres obres. Ho creiem això? –No haurem de canviar la nostra fredor amb l’escalf de la pregària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada