Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


14 d’abril de 2016

Els bisbes de Catalunya ens parlen de l’acollida als refugiats

Un dels molts problemes que té pendent l’Església és la comunicació. Sap molt de greu que tot allò que és negatiu ocupi primeres pàgines en les diaris, per exemple tots els greus, inadmissibles fets de la pederàstia, - no em queixo, els fets són els fets- ara bé, tot allò de positiu de l’Església no té gaire ressò en els mitjans d’informació.

En tenim una prova en la nota que el passat dia 31 de març els bisbes de Catalunya van publicar sobre l’acollida als immigrants. Sap greu, perquè són moltes les persones que m’han interrogat sobre què deia i feia l’Església arran de tota la dramàtica situació que viuen tantes persones que, per culpa de la guerra, s’han vist obligades a desplaçar-se i han trobat les portes d’Europa, no tant sols tancades, sinó que sense cap mena d’escrúpols els obliguen a tornar al seu lloc d’origen o viuen en condicions infrahumanes en camps de refugiats, que més que camps de refugiats són camps de presoners, i encara que sembli exagerat, camps de concentració.

Doncs, bé, l’Església parla i actua. No hi ha setmana que el Papa Francesc no faci alguna proclama denunciant la situació dels refugiats. Fou ell qui posa en el mapa l’illa de Lampedusa, en el seu memorable viatge en aquest indret d’Itàlia, on intenten arribar (dic intenten, perquè molts moren en l’intent) milers de refugiats.

També a nivell de la nostra Església, són molts els esforços que es fan. Càritas Barcelona, la realitat que conec més de prop, ha destinat persones i mitjans per atendre als refugiats. Refugiats que en aquests moments no vénen dels que estan retinguts a Grècia i Turquia, degut a una mala gestió del Govern central, sinó que han entrat pel Sud d’Espanya i pels aeroports.


I com deia al principi, els bisbes de Catalunya han aprovat per unanimitat un comunicat on denuncien aquesta lamentable situació. Bé, més que lamentable és la manifestació d’un pecat col·lectiu.

La nota comença amb l’expressió de solidaritat envers tots els refugiats i immigrants. Denunciant que molts d’ells són víctimes de màfies i pateixen sovint el rebuig de les autoritats. Recorden que tots tenen dret a ser tractats amb la dignitat que li pertoca a tota persona.

També denuncien que sovint les polítiques europees no han estat a l’alçada de les circumstàncies, el que produeix, encara, més gran sofriment.

Agraeixen tota la feina que fan tantes entitats a favor dels refugiats, i la solidaritat que ha expressat una gran part de la ciutadania.

Els creients han de ser conscients que els refugiats són els nostres germans, hem de compartir el seu sofriment. I manifesten el seu desig d’una Europa cohesionada, i que comparteixi els valors democràtics.

Els bisbes fan una crida a la societat catalana que ha de continuar mobilitzant-se a favor de l’acollida. Els bisbes ofereixen la màxima col·laboració de l’Església catalana.

Els nostres pastors conviden a la ciutadania i a les institucions a incidir sobre la comunitat internacional. I que s’afrontin les causes que originen aquestes tragèdies.

Finalment, demanen a les comunitats cristianes la pregària i l solidaritat amb els refugiats. Com podreu veure tota una proclama en aquest Any de la Misericòrdia.

Recordeu, que a Sant Ildefons, el dilluns dia 18, a les 8 dels vespre, el professor Eduard Sagarra ens parlarà d’aquesta temàtica. Deixeu-me que amb punt d’exageració, digui que és una assemblea d’obligada assistència.

Josep m Jubany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada