Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


19 de març de 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

L’alegria de rams

Fixem-nos primer en l’entrada de Jesús a Jerusalem. Entra acompanyat dels deixebles i la gent senzilla que l’ha seguit i ara el volen acompanyar, possiblement convençuts que Jesús regnarà. Un regne que l’esperen temporal, que els alliberi de la dominació romana. L’alegria, però, els acompanya i l’experimenten. Jesús no frena aquesta alegria. Deixa que emergeixi tot i que sap que el final serà el fracàs aparent de la seva mort en creu. Pensem ara en la nostra vida col·lectiva. També cerquem alegries que ens facin la vida més amable. Moltes vegades oblidem que l’aiguabarreig d’alegries i tristeses ens acompanyaran sempre i no entenem el dolor quan ens toca experimentar-lo. Sabem que estem en aquest món per un temps breu, setanta anys i els més forts fins a vuitanta, diu el salmista, però no ens n’acabem de fer càrrec i ens hi instal·lem donant prioritat a moltes coses de poc valor i oblidem les fonamentals.

La nostra esperança és que gràcies a la grandesa de la misericòrdia de Déu, podrem accedir a la Vida definitiva. Jesús ens ensenya el camí. Així ho creiem i així ho esperem, encara que ens costi avançar en el camí de la Fe, per la nostra feblesa i poca convicció. Sant Pau, en la segona lectura, diu que Jesucrist es va fer no res fins a prendre la condició d’esclau. Nosaltres hem de procurar seguir la via de servir als altres.

En aquest Diumenge de Rams de 2016 tenim moltes creus plantades en el nostre món i en concret a les portes d’Europa. Tots els europeus i molt especialment els que ens confessem cristians hauríem d’ésser capaços de reconèixer el nostre pecat col·lectiu, prendre’n consciència i urgir-nos a ajudar a treure les creus que pesen a les espatlles dels emigrants refugiats.

És cert que els humans som capaços de cometre grans desastres i la Història així ens ho mostra, però els que intentem creure hem de ser capaços d’infondre esperança concreta que ens porti a comunicar a tothom el seu alliberament personal des de l’ajuda material i el compromís, comunicant així el sentit darrer de la vida que passa per l’alegria del Diumenge de Rams, el dolor i sacrifici del Divendres Sant i que desemboca en el Misteri de la Resurrecció, és a dir, la Vida plena que esperem.

Tal com diu Isaïes en la primera lectura pensant en Jesús “ El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre, perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats. “ Nosaltres
hem de saber comunicar la joia de l’Evangeli a tots els fatigats començant per nosaltres mateixos.

Ignasi Garcia Clavel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada