01 d’agost 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

El pa que dóna la vida

Aprofitant el miracle de la multiplicació dels pans, la litúrgia interromp el relat de l’evangeli de Sant Marc i, durant cinc diumenges, proclama l’evangeli de Sant Joan que, en el seu sisè capítol, aprofundeix el significat d’aquest miracle.

El pa ha estat des de sempre l’aliment bàsic dels pobles sedentaris, el mínim vital per als cultivadors de la terra. Però, a més a més, a la Bíblia el pa esdevé un signe: és imatge de la saviesa, de la intel·ligència, de l’aliança, del regne. Per a Joan és, sobretot, el símbol de la vida. Seure a taula tots junts, partir el pa, repartir-lo i menjar-ne és tenir vida en comú, és compartir goigs i tristeses, il·lusions i anhels, records i esperances.

L’evangeli d’avui és una invitació a anar més enllà de la sacietat que ens proporcionen els béns materials i pensar que la vertadera vida, la vida plena, la vida eterna per a tots els homes és quelcom més, és una realitat que sempre es troba més enllà del punt en el qual avui ens trobem instal·lats. No hi ha cap miracle, ni hi pot haver cap signe ni cap prodigi, per gran que sigui, que tingui la capacitat de saciar de manera definitiva el cor, sempre inquiet, de l’home i de la dona.

En aquest context, Jesús es manifesta com l’enviat de Déu, com el pa que dóna la veritable vida, una vida consistent (“el pa que és realment del cel”), una vida que val la pena viure-la, una vida que pot omplir el cor de tothom. La condició és tenir plena confiança en la seva persona, és deixar-se anar i seguir-lo en el seu caminar. “Els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”.

Anton Ramon Sastre