Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


11 d’octubre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Salomó prefereix la saviesa a ceptres i trons, i al seu costat té per no res la riquesa (Sv 7, 7-8). És l’enteniment, l’esperit de saviesa que Déu li ha concedit (Sv 7, 7). “Me l’estimo més que la salut i la bellesa; he decidit que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Amb ella m’han vingut tots aquests béns” (Sv 7, 10-11). Quina experiència! Viscuda a fons! La capacitat, el seny, d’assaborir la realitat de les coses i els pensaments, il•luminats per la claror que ella ens fa. Extraordinària lectura.

En la segona, se’ns descriu la força vivent, penetrant i eficient de la paraula de Déu, que destria l’ànima de l’esperit (suggestiva distinció), les articulacions del moll dels ossos. És a dir, que penetra posant en evidència els racons més íntims de la nostra ànima, el nostre esperit, i discerneix els nostres pensaments i intencions (He 4, 12). Una paraula activa, que ens deixa al descobert davant Déu, de qui l’hem rebuda (He 4, 13), i que espera resposta. Podem citar ara el llibre de la Saviesa, en un text anterior al de la primera lectura: “La saviesa és un esperit amic de l’home (...) perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu” (Sv 1, 6). Paraula de Déu penetrant, com la saviesa que ens fa acollir-la, assaborir-la i complir-la.

I a l’evangeli Jesús fa una crida personal. Es tracta d’un fragment molt exigent. Un home pregunta a Jesús què ha de fer per obtenir la vida eterna. Jesús li recorda els manaments i ell li respon que els ha complert des de jove. Jesús se’l mira amb amor i li proposa un repte més gran: vendre tot el que té, donar-ho als pobres i seguir-lo. L’home era ric i se’n va abatut i trist (Mc 10, 17-22). Tot i que la crida era personal, Crist ho aprofita per remarcar la dificultat de les riqueses per entrar al Regne de Déu (Mc 10, 23-25). Els deixebles, desconcertats, veuen llavors impossible salvar-se, però Jesús els respon que Déu ho pot tot (Mc 10, 26-27). I Pere acaba recordant la donació total dels deixebles, que Crist contesta amb la certesa del cent per u i la vida eterna (Mc 10, 28-30). Casos personals on cal, com sempre, la saviesa per complir la crida de la paraula de Déu. Exigència coherent amb el que en un altre lloc diu Jesús, com a resum de la seva activitat: que els pobres són evangelitzats (Mt 11, 5; i Lc 4, 18-21). L’opció és clara.
Jordi Cors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada