Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


8 d’agost de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

En ple mes d’agost, amb aquesta calor que no ens deixa i amb totes les dificultats que d’una manera o altra ens tenallen, també tenim ganes de dir com Elies “ja n’hi ha prou Senyor”.

Passar per unes crisis forma part de la nostra vida humana. Hem d’acceptar l’ambigüitat de la nostra naturalesa sovint sotmesa a passions i conflictes.

És una escena dramàtica la d’Elies però molt expressiva de situacions que ens poden passar ara. És possible que això provoqui un desencís perquè sembla que Déu hagi quedat ocult.

Nosaltres acostumem a ser immediatistes i no veiem resultats a curt termini. Sovint ens vénen ganes de dimitir o de tirar la tovallola. L’àngel de Déu es fa present per ajudar Elies “aixeca’t o menja” va caler repetir-li però a la fi amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i es troba al final del camí.

Situem-nos en un altre escenari. La multitud que seguia Jesús, que havia estat testimoni de la multiplicació dels pans, es queden amb aquesta imatge i quan Jesús els diu “Jo sóc el pa viu baixat del cel“ no entenen res. “No és aquest el fill del fuster?” deien tots sorpresos. Vet aquí el gran salt que els toca fer i queden desconcertats.

Tots aquests continguts no són pas evidents, no són fàcils d’entendre, cal creure’ls. La gent que escoltava Jesús li costava d’entendre com diu l’evangeli. Ens cal una fe que faci esfumar tots els dubtes, no es tracta d’una reflexió material sinó d’una comprensió espiritual i és aleshores quan descobrim que en molts moments de la vida és la fe la que ens fa viure com diu Jesús, és un confiar-nos sota la mirada de Déu. Això ens dóna unes perspectives diferents que no s’exhaureixen com les coses materials sinó que són per sempre, com les coses de Déu.

Només la fe és la que ens permet entendre Jesús com el veritable pa de vida. És la fe la que ens permet entrar realment en el misteri de la comunicació i de l’intercanvi entre Jesús i nosaltres a través de la comunió.

També a nosaltres com a Elies se’ns dóna un aliment “preneu i mengeu”. Sens dubte és l’aliment que referma els nostres passos mentre anem fent el camí de la vida.

Lluís Saumell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada