29 d’agost 2015

Reflexions a la Paraual de Déu

Jesús es revolta contra les trampes i les mentides. Hi ha un ordre en les virtuts. En aquest retall de l’Evangeli de Marc és claríssim el pensament i la voluntat de Jesús i no es pot dir que no s’entengui.

Jesús es va reunir amb personatges importants, coneixedors de les lleis, més que ningú, a qui agradava posar de manifest els que no les complien al peu de la lletra. Alguns havien vingut de Jerusalem per l’ocasió. Durant la conversa van preguntar-li sibil·linament a Jesús per què els seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, referint-se a la tradició de no posar-se a menjar sense haver fet el ritual de rentar-se. – Com és que no respecteu la tradició des antics?– Aleshores Jesús va citar Isaïes, el profeta, i els va anomenar hipòcrites: abandoneu els manaments de D* i observeu la tradició dels homes. (Mc 7,8) I és que Jesús no suporta que vulguin enredar el poble posant –aquesta vegada– les lleis de puresa per amagar la buidor d’un culte sense sentit. Va aprofitar per dir que no fa impur allò que es menja sinó més aviat allò que es diu amb la boca i que surt del cor. I va posar l’exemple de l’ús fraudulent de la institució de corban.

Els fills havien d’ocupar-se dels pares amb els seus propis recursos. Una manera d’escapolir-se d’aquesta obligació era declarar corban. Aquesta llei llegítima es complia lliurant els béns al Temple, cosa que ningú no comprovava que es complís. D’aquesta manera, amb aquesta mentida, els fills podien quedar lliures del compliment dels seus deures amb els pares. S’utilitzava una “mentida piadosa” per cobrir-se de les obligacions filials.

Les mentides i les mitges veritats, les inconcrecions, escampar dubtes o fer trampes són maquinacions dolentes que surten del cor i les que realment porten la impuresa. Tot plegat segurament ben actual.
Sefa Amell