Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


4 de juliol de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Sabran tanmateix que tu ets un profeta...

No deixa de ser sorprenent i meravellós pensar que al llarg dels segles, dels mil·lennis, els humans ens hàgim sentit cridats a traspassar límits, comoditats, certeses, per avançar en la recerca, per intentar expressar inefables, per acostar-nos a la veritat sobre nosaltres mateixos. Hi ha hagut persones singulars que han sentit una crida especial: desvincular-se personalment del grup per interpel·lar, qüestionar, i apel·lar a l’essència, a l’autenticitat, a la consciència més profunda. N’hi ha fins i tot que han gosat parlar de Déu.

Als grups humans no els agrada que un dels seus se’n desmarqui, no segueixi els corrents gregaris i voluntàriament deixi de ser “dels nostres” (per què no fa com tothom?) És difícil ser profeta en casa pròpia, perquè implica necessàriament haver-se’n allunyat prou per tornar-hi diferent (Què ens explica ara aquest? No és el fill d’en Pep i de la Marieta que coneixem de tota la vida?) Incomoda que un individu surti del ramat, de les pautes de vida i de convivència a les quals qualsevol grup s’acomoda, perquè palesa que es poden traspassar fronteres, que es poden transgredir normes, que es pot pouar d’altres fonts. Es desmunten seguretats i poden obrir-se escletxes, i això decididament crea suspicàcies i genera animadversions.

Amb tot, aquell que es vol portador d’una veritat, el qui se sent sostingut per la força d’un missatge alliberador, no busca complaure. Se sap universal en la seva singularitat i els altres poc o molt li ho reconeixen, perquè, poc o molt, s’hi reconeixen. La gràcia del profeta, del savi, és que no pretén substituir unes certeses per unes altres sinó que convida a descobrir, a desvetllar, a desembrossar. El qui gosa parlar de Déu no pot fer-ho amb supèrbia.

Igualment, els qui ens volem fills d’un pare bo, no podem desvirtuar-ne l’ensenyament i el llegat amb gestos ostentosos i demostracions de falsa bondat. Mantinguem íntimament el fil finíssim de la nostra filiació; de ben segur que això ens ajudarà a sentir-nos forts per encaminar les nostres accions cap al bé.

Helena Cots

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada