Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


7 de desembre de 2014

Començament de l’Evangeli segons sant Marc

Hem arribat de ple al temps d’espera de la vinguda del Senyor. Ja Isaïes havia anunciat la seva arribada i ara es complia el temps: Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu (Is 40,3). Amb subtil intel·ligència els esdeveniments narrats en l’Evangeli s’entrellacen i es reforcen entre ells. No cal que exactament hagin succeït d’aquesta manera però és bo recordar-los de forma que s’avalin entre ells.

Marc no ens parla del naixement de Jesús, li interessa molt més començar per la seva consagració a Déu a partir de l’encontre amb Joan al riu Jordà. Una trobada certament trasbalsadora per a Jesús que sembla descobrir tot un món nou, tota una altra vida amb el contacte amb la gent que viu i segueix Joan. Aquest predica un baptisme de conversió i la gent s’agombola al seu voltant fent-se batejar. A partir de la purificació per l’aigua, la gent començava una nova vida. Jesús també comença una nova vida de predicació itinerant després del bateig del Jordà. La lectura directa de l’Evangeli és molt parca en paraules i es fa difícil extreure’n l’essencial. El tipus de llenguatge usat sovint barreja tradicions desconegudes per a nosaltres, però viscudes amb fervor en aquells moments, retalls bíblics, i mites necessaris per a entendre moltes situacions, i tot això relatat i viscut fa més de 2.000 anys en una cultura entrecreuada per moltes altres cultures i conservada religiosament pels israelites en els llibres que conformen la Bíblia.

Marc situa el bateig de Jesús, amb tota la intenció, lluny de qualsevol ciutat i del Temple de Jerusalem, en el desert, lloc de residència dels animals feréstecs, de les serps i dels escorpins. Un lloc on Déu es fa present de manera del tot impensada. I crec que aquest escenari ens demostra la total llibertat de Déu respecte de les estructures religioses creades pels pobres i ridículs humans que pretenen vestir-se amb el poder de Déu. Tots els llocs, totes les situacions i companyies són bones per adorar Déu com Jesús mateix va dir a la Samaritana.

Sefa Amell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada