Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


7 d’abril de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Tomàs i la raó

‘Senyor meu i Déu meu”! Les paraules de Tomàs en haver vist Jesús ressuscitat són, potser, l’afirmació més clara i rotunda de Fe que es recull en l’Evangeli. Però Tomàs ha vist i això fa que la seva història sigui una mica diferent a la nostra. Alguns pensareu que li fou més fàcil creure un cop veié el Ressuscitat davant seu. Més d’una vegada algun noi de la Catequesi m’ha dit tot parlant de Tomàs: ‘així qualsevol pot creure!’. És un argument difícil de contestar, però jo he mirat de fer-li entendre que la situació de Jesús i els seus Apòstols també era molt complicada: Jesús s’havia de fer entendre amb uns deixebles que no entenien res, amb una societat que el rebutjava i que el va acabar matant. Tampoc no devia ser gaire fàcil, la veritat.

Fa uns quants anys, en unes Jornades d’un moviment de joves estudiants al qual jo pertanyia, vam parlar de la Fe i la raó, basant-nos en les aportacions de Jean Ladrière i un llibre recent seu d’aquell moment: ‘El reto de la racionalidad (apuntes para un diálogo Fe-razón)’. Us haig de dir que també ens costava una mica d’entendre un discurs sobre Fe i raó prou elevat, però si intuíem que la nostra Fe no era racional (com podem dir que creiem en un Déu que mai no hem vist ni tocat com Tomàs, en un món científic i cartesià com el nostre!) però era plenament raonable quan miràvem de reflexionar-ho des del sentit de la nostra vida. I justament el que ens ajudava a veure-ho més clar era l’experiència dels primers deixebles de Jesús que, com Tomàs, no entenien, però van creure, no hi veien, però van confiar i es van sentir cridats a sortir a anunciar-ho al món. Van anunciar Jesús i la Bona Nova, van parlar al món sobre l’amor de Déu i feien miracles arreu.

Com a bons deixebles de Crist que intentem ser, en la mesura que la nostra Fe esdevingui presència esperançada i compromesa en la realitat, en la mesura en què ens fem presents en la vida dels nostres germans, especialment dels més pobres, serem capaços d’explicar perquè creiem en Déu, tocar les ferides de Jesús i podrem donar testimoni de la nostra Fe. Estem en l’any de la Fe i en temps Pasqual. Ara és el moment!

Lluís Sànchez Rissech

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada