Reflexions a la Paraula de Déu

L’ESPERIT DE DÉU EN ELS CREIENTS
Aquests diumenges que anem recordant la Resurrecció de Jesús ens situen a l’inici de les primeres comunitats. A poc a poc s’anaven gestant en l’amor, el servei i el compartir. Quan el seguiment de Jesús s’anava concretant en la vida dels primers cristians, apareixien noves comunitats. Nosaltres creients avui, tenim tendència a pensar que tot deuria ser molt fresc i autèntic. També és cert que idealitzem aquells primers homes i dones que començaren a experimentar en la seva vida el que Jesús els ensenyà, mentre iniciaven comunitats de creients. Conflictes ni hagué probablement des de l’inici, per la dificultat que sempre comporten les relacions humanes, però una cosa és certa, maldaven per superar-los i seguir avançant.

Tanmateix Jesús pregarà al Pare perquè els doni un altre Defensor, l’Esperit de la veritat – a ells i a nosaltres avui - . Així és; necessitem estar impregnats de Fe en Déu per tal de viure segons Jesús. Tenim necessitat viva, avui, que l’Esperit diví no ens deixi abandonats a les nostres misèries i que puguem seguir oferint als homes i dones d’avui un testimoni de vida creïble, ple de caritat i esperança.

Aquest serà el camí, segons Jesús, per tal de dignificar la vida dels homes i dones d’avui, especialment dels que no tenen feina o dels que formen part de la gran majoria d’exclosos d’aquest món nostre.

Sabem des de la Fe, que Déu, d’una manera misteriosa, acompanya la vida humana. A vegades sembla, però, que restem sols. Hem de fer un esforç per creure que això no és així. Cal un compromís sincer i serè que ens empenyi com persones creients entre els altres a evidenciar el sentit comunitari, a fi que puguin dir de tots nosaltres “mireu com s’estimen“ tal com deien de les primeres comunitats de creients els conciutadans de l’època, inspirats per l’Esperit de Déu que Jesús els havia promès.

Ignasi Garcia i Clavel