Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


13 de gener de 2010

Catequesi Familiar, sessions de gener



4ta Trobada Dominical Grup A:17 de gener; Grup B: 24 de gener.
Tema General: 4t Bloc, L'EPIFANIA DEL SENYOR.

L'Epifania del Senyor fa referència de manera general a la festivitat litúrgica del dia 6 de Gener, en la que es proclama el text evangèlic de Mateu sobre la visita d'uns mags a l'infant Jesús.

Tota la narració de Mateu és un relat o paràbola que per mitjà de símbols i cites de textos bíblics es proclama com la vinguda de Jesús, no  només pel poble d’Israel, sinó per a tots els pobles de la Terra. Completant així l'evangeli de L1uc que presenta la manifestació de Jesús a un molt reduït nombre de pobres pastors del poblet de Betlem que representa a tot el reialme i el poble d’Israel.

No obstant, en tot el llenguatge de la fe cristiana. la paraula Epifania  té una significació molt més àmplia i profunda. És la manera com es manifesta la realitat de Jesucrist com a Senyor,  es mira i s'acull des de la fe en la seva condició divina, tal com ens mostra sant Pau en el text que hem escollit per la celebració d'avui.

La paraula EPIFANIA.

La paraula Epifania normalment rep el sentit de manifestació, fer conèixer, mostrar. Però si es té en compte la seva etimologia (epi = sobre i fania = visió, coneixement) descobrim el sentit de sobre-manifestació, o visió des de sobre, des de dalt, des d'un punt de vista superior ... El matís lingüístic ens fa adonar d'uns aspectes que ens poden ajudar molt a descobrir més significació en la paraula.

En primer lloc es pot entendre que una realitat qualsevol i fins i tot corrent, normal i vulgar, si es mira des d'un punt de vista més alt (epi) pot adquirir un sentit molt més important que el que es copsa  si es mira des del mateix nivell en el que la cosa es fa present i es manifesta.

Si veus un infant, per exemple, que va a una font del carrer a omplir d'aigua una ampolla, se't manifesta un fet molt vulgar que no et dona cap informació especial. Però si tu, abans, has vist aquell noi intentant ajudar a una velleta que dormia al carrer, tens una informació que et situa per sobre (=epi) del que veies, quan veies el nen omplint d'aigua l'ampolla. I gràcies a aquesta epi-informació, pots valorar molt millor allò que
semblava un fet sense importància i la valores com una acció d'amor i de solidaritat d'aquell noi vers aquella velleta.

La paraula SENYOR.

La paraula Senyor, que en tota la Bíblia i en la fe cristiana referim a Déu, tradueix al català la paraula hebrea Adonai que els jueus feien servir en lloc de la paraula Jahveh, que consideraven com el mateix nom de Déu.

Així en senyal de respecte i veneració a la paraula sagrada, no pronunciaven mai Jahveh i deien sempre Adonai, que traduïda al grec es Kirios, al llatí Dominus i al català Senyor. Així doncs Senyor és sinònim de Déu. En el text de sant Pau que llegim a la missa d'avui, veiem com Pau proclama que Jesús és Senyor i ens explica com Jesús es super-manifesta com a Senyor.

En primer lloc ens diu que Jesús era de condició divina, però que no va voler manifestar-se com a tal, sinó que es va fer home, com un home qualsevol, i va viure tota la seva vida de manera totalment obedient fins a morir a la creu. Però precisament per aquesta obediència, el Pare el va Glorificar. Gràcies a aquesta Glorificació, tothom pot tenir fe i reconèixer que Jesús, malgrat la seva aparença d'home qualsevol, és de veritat Senyor.

Així, la fe en que el Pare ha glorificat Jesús, és l'epi-coneixement, que ens permet i ens mou a reconèixer a Jesús com a Senyor, encara que el simple coneixement dels fets de la seva vida i mort, ens el faria conèixer només com a home qualsevol com nosaltres.

La condició divina, que Jesús ha volgut amagar per poder viure i actuar entre nosaltres, donar-nos exemple i ensenyar-nos, sense enlluernar-nos ni espantar-nos, el Pare ens l'ha manifestat amb la glorificació que li ha donat com a culminació de la seva vida i mort en creu, fonamentant d'aquesta manera la nostra fe que ens permet reconèixer que Jesús és Senyor a gloria de Déu Pare.

L'Epifania, doncs no és només un aspecte del misteri de Nadal, sinó que ho és de tota la vida i mort de Jesús. Tots els fets i paraules de Jesús són epifànics, perquè ens súper- manifesten la condició divina de Jesús en tots i cadascun d'ells, si per la fe sabem reconèixer que sempre i en tot, Ell és el Senyor.

L'Epifania del Senyor com es veu, té un sentit més ampla, que abasta mes contingut de significació, i es refereix a més esdeveniments de la vida de Jesús i, de fet, com indica sant Pau, tota la vida i mort de Jesús és Epifania.

Segons la tradició litúrgica, l'Epifania constituïa com un temps litúrgic, que allargava la festa del 6 de Gener durant tota l'octava següent fins el dia 10 amb la memòria del Baptisme de Jesús, i l'altra setmana fins el dia 17, en el que es celebra el primer miracle de Jesús en les Bodes de Canà. De fet, tots els diumenges fins al començament de la Quaresma es considerava com un allargament de l'Epifania.

La reforma del Concili Vaticà II reordenà aquest punt del Calendari situant el final del temps de Nadal en la festa de l'Epifania amb la seva octava en la que es celebra el Baptisme del Senyor i que es considera també el diumenge 1r del temps Durant l'any.

EL PÒSTER.

Nosaltres dediquem aquest 4t bloc del programa del curs  a la temàtica que té per contingut la presentació de la persona de Jesús durant els primers anys de la seva vida, fins que comença el que anomenem la vida pública. L'esdeveniment del Baptisme de Jesús per Joan Baptista en el Jordà constitueix el fet que culmina la vida privada i el començament de la pública.

La presentació de la vida privada i la pública en els quatre evangelis  és summament desigual: Marc, comença directament en la pública; Mateu dedica dos curts capítols al naixement de Jesús i la narració dels Mags; Joan comença també directament en la vida pública; Lluc dedica quatre capítols a relats referents al naixement, la infància, l’adolescència i la joventut de Jesús.

D'aquí que en el pòster proposem un esquema gràfic i simbòlic per reflexionar sobre els textoes de Mateu i Lluc.

1.- La visita dels Mags.  (Mateu 2, 1-12)


La narració de Mateu, és un tipus de narració pròpia de la literatura misrànica que utilitza abundosament les referències literàries simbòliques bíbliques per proclamar un misteri. Tot això fa difícil de discernir, el que és esdeveniment històric  i el que és forma literària amb el que s'expressa el missatge que es vol proclamar. El que Mateu pretén, dintre un ambient de confrontació amb la sinagoga que negava el messianisme de Jesús, és proclamar que Jesús és realment: el Messies (= estrella de David) que ve per portar la Salvació no solament al poble d’Israel, sinó a tots els pobles (l'estel brilla i condueix pel firmament com a crida universal ).

Uns Mags, ( homes oberts i buscadors de sentit i de veritat, escrutadores deis signes de les estrelles, .. ) veuen l'estel i el segueixen. Arriben a Jerusalem (centre i símbol del judaisme) i l'estel s'apaga. El Messies Salvador  no es troba en el judaisme. Abandonen Jerusalem i torna a aparèixer l'estel que els porta a Jesús. L'adoren i li donen els seus presents. El reconeixen com a Senyor.

El rei Herodes fa matar tots els infants. El judaisme oficial rebutja el Crist. La Tenebra vol ofegar la Llum. La lògica tràgica del poder maligne autodivinitzat produeix el sofriment i la mort deis innocents, els pobres i marginats ...

La narració pot no ser històricament certa del tot o en part, però veritablement és un relat epifàníc que proclama amb un altre estil el mateix missatge del pròleg de l'evangeli de Joan: La llum resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut ofegar­ la.

LES NARRACIONS DE LLUC.

En totes les seves narracions, Lluc presenta a l'infant, al noi i al jove Jesús en una situació de plena normalitat en la vida d'un infant jueu d'aquell moment. Jesús no fa mai res d'extraordinari. Es comporta com un nen qualsevol.

2.- La presentació de Jesús al Temple.  (Lluc 2, 22-38)


Tal com manava la Llei, quaranta dies després de néixer  tots els nadons eren portats al temple i els seus pares havien d'oferir un parell de colomins si eren pobres. Moltes parelles de pares i mares deurien ser allà amb els seus fillets i la seva gabieta de colomins. La família de Jesús, com una família qualsevol , eren allà complint la Llei. Però Simeó i Anna, van rebre la revelació que els va permetre reconèixer la condició
divina de Jesús. La infància de Jesús a Natzaret, va ser la infància d'un nen qualsevol. Lluc diu "Jesús creixia i s'enfortia", però afegeix el seu coneixement epifànic: "ple d'enteniment, i Déu li havia donat el seu favor."

3.- Jesús perdut i trobat en el Temple.  (Lluc 2 41-50)

Tots els nois, al complir 12 anys, anaven per primera vegada a Jerusalem a celebrar la festa de Pasqua. Al complir  doncs els 12 anys, Jesús, com un noi qualsevol, va pujar a Jerusalem amb els seus pares Josep i Maria. La ciutat i el Temple era per aquelles festes un formigueig de gent. Jesús va quedar embaladit amb tot el que veia per primera vegada, i summament interessat per tot el que explicaven els mestres de la Llei. Es va perdre en mig d'un grup que escoltaven i Josep i Maria el buscaven amoïnats entre la gentada ... Lluc aprofita la situació per remarcar la reflexió deis mestres al sentir a Jesús: tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. També remarca les respostes de Jesús a la recriminació que li fa la seva mare: Per que em buscàveu? No sabeu que jo havia d'estar a la casa del meu Pare?

4 i 5.- La vida de Jesús a Natzaret. (Lluc 2, 40 - Lluc 2, 51-52)

La vida de Jesús adolescent i jove a Natzaret, segons el testimoni de Lluc, no es va distingir per res de particular. Va ser ben bé la vida d'un noi i un jove qualsevol. Lluc ho resumeix amb una frase curta i contundent:" Baixà amb ells a Natzaret i els era obedient." Però Lluc acaba el capítol 2 amb una curta reflexió que ens presenta a Maria, la seva mare, visquent una veritable experiència epifànica: "La seva mare conservava tot això en el seu cor."

En els gravats 4 i 5 assagem d'expressar el que es manifesta si es mira a nivell normal: un xicot enfeinat. La resplendor de llum que l'envolta representa tot el que Maria copsava, contemplava i conservava en el seu cor..

6.- Jesús deixa la casa i la mare i se'n va.

Tots els nois quan es fan grans se'n van de casa, però Jesús va a viure la segona part de la seva vida amb total obediència al Pare. Maria viu aquest moment amb plena joia.

7.- El Baptisme de Jesús, El Senyor. (Mateu 3, 13-17; Marc 1, 9-11; Joan 1, 29-34; Lluc 3, 21-22)


En l'evangeli de Lluc, llegim que tothom es feia batejar per Joan Baptista i Jesús també i va anar. Com sempre, Jesús va fer el que feia tothom i es va posar a la cua dels que volien rebre el Baptisme de Joan. Però Lluc, com tots els altres evangelistes, ens narra l'episodi de manera que descobrim tot el sentit del que realment va passar en Jesús. Tots els evangelistes ens ho narren de la mateixa manera, fent servir símnbols amb els que ens fan entendre, el sentit i la importància que tenia aquell moment per Jesús.

1. - El cel es va obrir, per fi es manifestava del tot el Senyor i Salvador.
2.- L'Esperit Sant es posa sobre Jesús, i l'omple del seu Amor i la seva Forca.
3.- La veu del Pare dóna testimoni de Jesús: TU ETS EL MEU FILL.

Joan Baptista va viure una experiència epífànica sobre Jesús. El va reconèixer ple de l'Esperit Sant, o sigui com a CRIST, i per tant també com a FILL DE DEU PARE, EL SENYOR. Com ja hem dit, anomenem Epifania els primers 30 anys de la vida de Jesús, però realment tota la vida de Jesús, fins a la mort en creu, la Glorificació i el naixement de l'Església, i tota la vida de l'Església és una constant EPIFANIA DEL SENYOR.


TEXTOS DE LA MISSA.

Primera lectura:

De la carta de sant Pau als filipencs 2,5-11

Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist. Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament, la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un homes qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que esta per damunt de tot altre nom ... i tothom reconegui, que Jesucrist és Senyor a gloria de Déu Pare.

Paraula de Déu.

Segona lectura:

De l'Evangeli de sant L1uc 3, 15 ... 23.

El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan Baptista no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom : Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies : ell us batejarà amb l'Esperit Sant. Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre Jesús pregava, el cel s'obrí, l'Esperit Sant baixà cap a Jesús en forma visible, con un colom, i una veu digué des del cel: - Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut. Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys.

Paraula del Senyor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada