SANT ILDEFONS

12 - Política i Estat

Rerum Novarum

25. Però, tot i que és necessari que tots els ciutadans, sense excepció, contribueixin a la suma dels béns comuns, dels quals una part recau naturalment en cada individu, no és possible que tots contribueixin per igual. Siguin quines siguin les vicissituds de les formes de govern, aquestes distincions en l'estat dels ciutadans seran perpètues. Sense elles, no podria existir ni concebre's cap societat. És absolutament necessari trobar algunes persones que es dediquin a l’administració pública, que estableixin lleis, que dictin justícia i, finalment, qui pel consell i l'autoritat administrin els afers civils i els afers militars. Ningú no veu que aquestes persones no són les primers a participar-hi, i que haurien de tenir un lloc principal perquè contribueixen al bé comú d'una manera propera i destacable. D'altra banda, les persones que es dediquen a algun ofici no beneficien la societat de la mateixa manera ni amb les mateixes funcions que aquelles. Però, tanmateix, elles mateixos, encara que menys directament, participen també al bé comú. De fet, com que el bé social ha de fer que la ciutadania esdevinguin millor , sens dubte s'ha de situar al capdavant la virtut.

No obstant això, una nació ben establerta també inclou la provisió de béns corporals i externs, l'ús dels quals és necessari per exercir la virtut. Però en la producció d'aquests béns, el treball dels proletaris és més eficaç i necessari, tant si exerceixen les seves habilitats als camps com a les indústries De fet, la seva força i eficiència en aquest ordre de coses són tan grans que és molt cert que la riquesa de la societat no es produeix d'altra font que del treball dels obrers Per tant, l'equitat mana que es tingui cura pública del proletari, de manera que del que aporta al bé comú pugui rebre alguna contraprestació, com ara allotjament, roba i poder portar la vida amb seguretat i menys dificultat. D'aquí es dedueix que s'han d'afavorir aquelles mesures que resultin beneficioses per als treballadors. Aquesta cura està lluny de ser perjudicial per a ningú, més aviat és beneficiosa per a tothom perquè és completament en interès de l’Estat que aquells de qui procedeixen aquests béns necessaris no siguin miserables en cap dels sentits.

Fratelli Tutti

177. Em permeto tornar a insistir que la política no s’ ha de sotmetre a l'economia i aquesta no s’ha de sotmetre als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia. Encara que s’hagi de rebutjar el mal ús del poder, la corrupció, la falta de respecte a les lleis i la ineficiència, no es pot justificar una economia sense política, perquè seria incapaç de propiciar una altra lògica que dirigeixi diversos aspectes de la crisi actual. Al contrari, necessitem una política que pensi amb visió àmplia i que tiri endavant un replantejament integral, incorporat els diferents aspectes de la crisi en un diàleg interdisciplinari. Crec que una política sana, capaç de reformar les institucions, coordinar-les i proporcionar les millors pràctiques, que es permetin superar les pressions i les inèrcies vicioses. No es pot demanar això a l'economia ni es pot acceptar que aquesta assumeixi el poder real de l'Estat.

Comentari

Les dues encícliques són clares: l’Estat i la política són imprescindibles per fer que la societat funcioni i per al bé comú. Rerum Novarum posa l’accent en el paper que tenen les autoritats i l’Estat per organitzar la societat. L’Estat ha de garantir justícia i tenir cura dels més febles, especialment dels treballadors. El que diu és que la societat és plural, amb diferents rols que es complementen, i que tothom aporta el seu gra de sorra per al bé comú segons el que fa o la seva professió. Però, al capdavall, és l’Estat qui ha de protegir aquestes aportacions i fer que cada classe tingui una vida digna, sobretot els obrers. Aquesta preocupació pels treballadors no és una càrrega, sinó una condició necessària per mantenir l’estabilitat i la prosperitat de la societat.

Fratelli Tutti actualitza aquesta visió i adverteix que no podem deixar que la política es subordino a l’economia o a la mentalitat tecnocràtica. Una economia sense control polític ni un sentit ètic no pot donar resposta als grans problemes socials, ecològics i humans que tenim avui. Aquesta encíclica demana una política amb visió amplia, preparada per canviar i coordinar les institucions i per impulsar valors com la justícia, la solidaritat i la dignitat humana. Cal superar l’individualisme i la mentalitat que només busca beneficis ràpids. La política de veritat ha d’aconseguir que canviïn les coses des de la participació de tothom i buscant el bé global. En aquest sentit, Fratelli Tutti fa una crítica clara a qui creu que el mercat tot ho pot arreglar.

L’Estat no és només algú que fa d’àrbitre o que gestiona les coses sense més, sinó que és un jugador clau que ha d’assegurar que tothom tingui les mateixes oportunitats, que hi hagi justícia social, que la gent participi i que la societat estigui cohesionada. Tant Rerum Novarum com Fratelli Tutti rebutgen que l’Estat es desvinculi de la seva responsabilitat social o que es posi al servei d’interessos particulars o purament tecnològics. I més encara, subratllen que el futur de la societat depèn d’una política gran, que posi la persona al centre, que arregli els desequilibris i que faci créixer l’esperit de solidaritat.