SANT ILDEFONS

13 - Govern just

Rerum Novarum

26. No és correcte, com hem dit, que un ciutadà o una família siguin absorbits per l’Estat; el que és just és deixar a cadascú la facultat d’actuar amb llibertat, en la mesura que puguin fer-ho amb seguretat pel bé comú i sense perjudicar ningú. No obstant això, els qui governen han de vetllar per protegir la comunitat i els seus membres. La comunitat, perquè la natura ha confiat al poder suprem la seva preservació, en la mesura que la salvaguarda de la seguretat pública no és només la llei suprema, sinó la raó total del poder; i els membres, perquè l’administració de l’Estat ha de tendir, per naturalesa no la utilitat per aquells a qui s’ha confiat, sinó dels qui se la confien, com coincideixen la filosofia i la fe cristiana. I com que el poder prové de Déu i és una certa participació del poder infinit, s’ha d’aplicar a l’igual que la potestat divina, que vetlla amb cura paternal no menys dels individus que de conjunt de les coses. Per tant, si s’ha produït o amenaçat de produir algun mal al bé comú o als interessos de les classes que no es pugui corregir de cap manera, necessàriament ho haurà d’afrontar el poder públic.

Fratelli Tutti

100. Tampoc no estic proposant un universalisme autoritari i abstracte, dirigit o planificat per uns quants i presentat com un suposat somni orientat a homogeneïtzar, dominar i explotar. Hi ha un model de globalització que conscientment apunta a la uniformitat unidimensional i busca eliminar totes les diferències i tradicions en una recerca superficial de la unitat. Si una globalització pretén igualar tothom, com si fos una esfera, aquesta globalització destrueix la riquesa i la particularitat de cada persona i de cada poble. Aquest fals somni universalista acaba llevant al món la seva varietat de colors, la seva bellesa i, en definitiva, la seva humanitat. Perquè el futur no és monocromàtic, sinó que és possible si ens animen a mirar-lo en la varietat i la diversitat del que cadascú pot aportar. Quant necessita aprendre la nostra família humana a viure junts en harmonia i pau sense necessitat que haguem de ser tots iguals !

Comentari

Avui dia, el poder polític i econòmic ja no només es mou dins dels països, sinó que cada cop passa més a un nivell global. Les encícliques Rerum Novarum i Fratelli Tutti ens ajuden a pensar sobre els límits i la legitimitat d’aquest poder, i també sobre per què és tan important respectar la llibertat dins la diversitat i comprometre’ns amb el bé comú.

Les dues encícliques deixen clar que cap poder, sigui estatal o internacional, no pot pretendre anul·lar la llibertat de les persones o famílies ni eliminar la riquesa de les diferents cultures i pobles. Per a l’Església, el poder només és legítim quan protegeix la gent i busca el bé comú, sense intentar fer tot el món igual ni suplir la pluralitat que ens enriqueix.

Rerum Novarum parla dels límits del poder de l’Estat en un moment en què hi havia moltes tensions entre amos i treballadors. L’encíclica diu que l’Estat ha de trobar un equilibri entre respectar la llibertat individual i la intervenció de l’Estat per protegir la salut pública, garantir la justícia i defensar la família i les llibertats personals. La idea és que l’Estat sigui un servei al desenvolupament de les persones i les comunitats mantenint una societat ordenada i respectuosa amb el bé comú.

Fratelli Tutti, d’altra banda, s’adreça a un món globalitzat i denuncia els models de poder que volen uniformitzar cultures i comunitats. Així, mentre Rerum Novarum veu l’Estat com el garant de valors i llibertats dins l’ordre social, Fratelli Tutti aposta per un model polític global que respecti i afavoreixi la diversitat cultural i humana. Rebutja qualsevol intent de convertir les persones i comunitats en simples peces d’un joc que només mira interessos econòmics o interessos polítics reduccionistes.

Els dos textos són un toc d’atenció davant les formes de poder abusives i centralitzades. Posant la dignitat de la persona com a límit absolut que qualsevol govern ha de respectar. El respecte a la llibertat, tant individual com col·lectiva, que fa que la pluralitat cultural i social sigui rica, és inseparable de lluitar pel bé comú, que només es pot entendre si hi ha inclusió, justícia i solidaritat.