SANT ILDEFONS

11 - Política i bé comú

Rerum Novarum

23. Queda ara per preguntar quin tipus d’ajuda es pot esperar de l’Estat. En aquest context en tenem aquí per Estat no el tipus que té un poble o un altre, sinó el que la recta raó, d’acord amb la natura, desitja, i el que està aprovat en els documents divins de la saviesa, que Nos mateix hem exposat concretament a l’encíclica sobre la Constitució de les Ciutats Cristianes.

Mitjançant aquestes mesures queda a l’abast dels governants beneficiar les altres classes socials i, per tant, ajudar enormement la situació dels proletaris, i això en virtud del millor dret i sense la més petita sospita d’ intrusió, ja que l’Estat ha de vetllar pel bé comú com a missió pròpia. I com més gran sigui l’abundància de beneficis que resultin d’aquesta providència general, menys necessitat hi haurà de provar nous camins per al benestar dels obrers.

Fratelli Tutti

172. El segle XXI és escenari d’un afebliment del poder dels estats nacionals, sobretot perquè la dimensió econòmico-financera, de característiques transnacionals, tendeix a predominar sobre la política. En aquest context, es fa indispensable la maduració d’institucions internacionals més fortes i eficaçment organitzades, amb autoritats designades equitativament per acord entre els governs nacionals, i dotades de poder per sancionar.

Quan es parla de la possibilitat d’alguna forma d’autoritat mundial regulada pel dret, no necessàriament s’ha de pensar en una autoritat personal. Tanmateix, si més no, hauria d’incloure la gestació d’organitzacions mundials més eficaces, dotades d’autoritat per garantir el bé comú mundial, l’erradicació de la fam i la misèria, i la defensa certa dels drets humans elementals.

Comentari

Aquestes encícliques comparteixen que les autoritats polítiques, ja siguin nacionals o internacionals, han de tenir com a finalitat principal la promoció del bé comú, la justícia i la protecció efectiva de les persones, especialment les més vulnerables.

A Rerum Novarum<7i>, el focus se situa en l’Estat nacional com a eix essencial. Es defensa que l’Estat ha de crear les condicions internes que assegurin la vida digna dels ciutadans, garantint la integritat de les institucions i promovent la justícia social dins de cada país. Segons aquest text, l’autoritat que manarà ha de vetllar perquè la persona es desenvolupi en totes les seves facetes i perquè es respectin els drets fonamentals, garantint la cohesió social i el benestar general.

D’altra banda, Fratelli Tutti amplia aquesta mirada perquè, avui en dia, vivim en un món connectat i globalitzat. El papa Francesc veu que cal una governança mundial per encarar problemes globals com la desregulació financera, la crisi ecològica i la desigualtat internacional. Aquesta encíclica reclama institucions internacionals fortes i legítimes, que protegeixin els drets i lluitin contra la pobresa a escala global, posant la solidaritat i la responsabilitat col·lectiva al centre de la política. Defensa la idea de compartir la sobirania per fer que la justícia sigui real a tot el món.

Les dues cartes insisteixen que els governs han de ser efectius i orientats al servei de la dignitat humana i del bé comú. La política no pot ser només una qüestió de poder, sinó que ha d’oferir condicions perquè tothom visqui amb dignitat, especialment les persones més exposades a l’exclusió.

Històricament, Rerum Novarum reflecteix un context marcat per la qüestió social dins dels estats-nació i l’aparició del proletariat. La justícia social interna és el nucli del seu missatge. Fratelli Tutti, en canvi, respon a una era en què tot està connectat , on els desafiaments traspassaran fronteres i exigeixen solucions integrals, per això reclama solucions des d’una governança global que promogui la solidaritat entre pobles.

En resum, mentre Rerum Novarum defensa que l’Estat ha de ser qui garanteixi el bé de la seva gent, Fratelli Tutti planteja la necessitat d’una autoritat política internacional que gestioni amb justícia i responsabilitat els grans reptes globals. Totes dues coincideixen que la política s’ha de posar clarament al servei de la dignitat humana i del creixement integral de totes les persones, i que les institucions, siguin nacionals o internacionals, són l’eina per fer-ho possible.