Instagram WhatsApp YouTube

15 de novembre 2026

Reflexions a la Paraula de Déu - Diumenge XXXIII de durant l’any


 Jo, què faig amb els talents que Déu m’ha confiat? Els faig créixer o els deixo enterrats?

1. El sembrador - Vincent van Gogh (1888)  Oli sobre tela · Kröller-Müller Museum, Otterlo  Un camperol escampa la llavor mentre el sol il·lumina el paisatge. És una metàfora molt directa de fer fructificar els dons rebuts: allò que tenim no està destinat a quedar enterrat, sinó a créixer i donar fruit. Van Gogh mateix vinculava la figura del sembrador amb la difusió de la paraula de Déu. Els dons són llavors que cal sembrar perquè donin fruit.
Les lectures d’aquest diumenge tracten sobre el nostre comportament; no ens parlen del que som o del que tenim, sinó del què fem i de com hem d’actuar.

La primera lectura és del llibre dels Proverbis i ens posa l’exemple de la dona forta, que posa les seves capacitats i virtuts al servei dels altres. Treballa pel benestar de la gent del seu voltant, oferint ajuda a qui més ho necessita. El seu model ens ensenya que, sense fer coses extraordinàries, són els petits gestos de cada dia els que donen valor a les nostres vides. El valor d’una persona no es troba en el seu físic ni en la seva aparença, sinó en el que fa des del cor, amb bondat i generositat, perquè aquestes són les qualitats que fan créixer les persones del nostre entorn i milloren el món que ens envolta. A més, la dona forta venera el Senyor i li dona gràcies pels dons rebuts; per això "és digne de lloança i de rebre el reconeixement del fruit del seu treball."

A la segona lectura, Pau encoratja els cristians de Tessalònica, i també nosaltres, a actuar responsablement, a estar atents i compromesos amb el que passa al nostre voltant i a viure amb sobrietat.

L’Evangeli de Mateu també se centra en el nostre comportament i en com hem d’actuar; ho fa amb la paràbola dels talents. Déu confia en nosaltres i ens dona determinats talents perquè actuem i els fem fructificar amb generositat i responsabilitat. No importa quants talents hem rebut ni comparar-nos amb els dels altres; el realment important és què fem amb els nostres talents i com els gestionem: si ho fem només en benefici propi o si també els posem al servei dels altres.

A vegades, nosaltres també enterrem els nostres talents per egoisme, mandra, desconfiança... o estem tan ocupats a cuidar la nostra imatge i el nostre benestar que no veiem, o no volem veure, les necessitats del nostre entorn. Ens cal estar atents, amb els ulls ben oberts i ben disposats, amb valentia i decisió per fer fructificar els nostres talents. Com? Estimant, acompanyant, escoltant, servint, ajudant, compartint, donant esperança... El fruit més gran és el bé que podem fer als altres.

Senyor, ajuda’ns a ser conscients dels dons que ens has donat, a ser agraïts i a fer-los créixer al servei dels altres!

Àngels Vilaró