Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Veiem que hi havia molta gent interessada en la seva predicació, i que Jesús es va situar en un lloc elevat perquè tothom el sentís, i va parlar llargament en paràboles. Tal com aclareix als seus deixebles, Jesús utilitzava les paràboles per fer-se entendre millor, per arribar al cor de la gent, perquè “el cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella...”. Les paràboles permeten copsar realitats profundes i transcendents a partir de fets quotidians. I quan al final diu “qui tingui orelles, que ho senti” vol dir que entendre comporta una resposta personal.

Cal destacar que el sembrador llença les llavors, que és el potencial del seu fruit, de forma indiscriminada i generosa, sobre tot tipus de terreny, és a dir, per a tothom. La part que cau al camí i no arrela, correspon als qui no l'entenem. La que cau a la roca i no arrela som nosaltres quan claudiquem davant les dificultats. I la que cau entre els cards som els qui sucumbim, ofegats per les seduccions de la riquesa i altres preocupacions mundanes. Només fructifica la part que cau en terra bona, que són aquells que han escoltat la Paraula i la viuen. A més a més, diu que aleshores la collita és molt abundant, tot i ser en diferent grau. El veritable fruit és el canvi d'actitud que fa present Déu en les persones, allò que fa que el Regne de Déu ja sigui aquí.

Les lectures d’avui parlen a la vegada d’elements de la naturalesa. Isaïes diu: “així com la pluja i la neu amaren la terra i la fan germinar la paraula del Senyor no tornarà infecunda”. De forma poètica, els salms també canten “vetlleu per la terra... fecundeu-la... amb l’abundor del que cau del cel”. Sant Pau explica que “l’univers creat es troba patint, com una mare quan infanta, amb l’esperança que un dia serà alliberat”. Aquestes referències a la natura també ens fan pensar en la importància de cuidar la mare terra i protegir-la, per col·laborar en fer un món més habitable i sostenible.

Així doncs, descobrim en cadascun de nosaltres què hi ha de terra dura, de pedres o de cards que ens impedeixen fructificar. Escoltem què ens demana Déu, envers els altres i també envers la natura. Sortim de les temptacions del nostre individualisme i fem present l’Esperit de Déu al món.

Marisa Ballester i Josep M Trullàs