Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

En la visita al CEDIA, el Papa posà al centre una idea molt nítida: Crist s’identifica amb els qui pateixen i la caritat no pot esperar. La fe no es demostra amb discursos, sinó amb un amor concret que mira als ulls, escolta, comprèn i acompanya. Per això advertí també del risc de substituir l’Evangeli per la mentalitat mundana o per lectures ideològiques que desfiguren la realitat dels pobres. El criteri és clar: els pobres no són un afegit, sinó el cor viu de l’Església. I la caritat, perquè sigui veritable, ha de ser integral: material, espiritual, profundament humana, i respectar la dignitat de la persona.

A continuació es reprodueixin algunes de les cites d'aquesta visita al centre de Cáritas:

"Sincerament estic molt content de començar aquí la meva visita a Madrid."

"El CEDIA recorre el camí de l’Evangeli, seguint les petjades de Jesús, el Fill de Déu que es va fer home no sols per guarir les nostres malalties i misèries, sinó per fer-les seves —excepte el pecat—, vivint com un de nosaltres en la debilitat i identificant-se amb tota persona que sofreix, fins al punt de dir-nos: «Cada vegada que ho vau fer amb un d’aquests germans meus més petits, amb mi ho vau fer» (Mt 25,40)."

"Per això us dono les gràcies de cor a tots vosaltres per haver compartit experiències doloroses, però sobretot plenes de llum, que reflecteixen, com miralls, la caritat de Déu."

"La caritat no admet demores."

"L’amor de Crist ens empeny cap als germans (cf. 2 Co 5,14) i la caritat i la sol·licitud amb què responem als seus impulsos són la prova de la nostra fe. Si ho pensem bé, en realitat, també els cristians, en moltes ocasions, es deixen contagiar per actituds marcades per ideologies mundanes o per posicionaments polítics i econòmics que porten a generalitzacions injustes i a conclusions enganyoses. El fet que l’exercici de la caritat resulti menyspreat o ridiculitzat, com si es tractés de l’obsessió d’alguns i no del nucli incandescent de la missió eclesial, em fa pensar que sempre cal tornar a llegir l’Evangeli, per no córrer el risc de substituir-lo per la mentalitat mundana. No és possible oblidar els pobres si no volem sortir fora del corrent viu de l’Església que brolla de l’Evangeli i fecunda tot moment històric."

"També sobre això el papa Francesc va insistir molt. Sol·licitava: «Quan tu dones almoina, mires als ulls del captaire? Li toques la mà per sentir la seva carn?» i concloïa: «L’almoina no és beneficència. Qui rep més gràcia de l’almoina és qui la dona, perquè es fa mirar pels ulls del Senyor». Els qui estimen de debò no es limiten a donar alguna cosa; escolten, dialoguen, intenten comprendre la situació i les seves causes. Estan atents a les necessitats materials i també espirituals, a la promoció integral de la persona."