SANT ILDEFONS

Dimecres passat, el profeta Joel ens deia: “Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor!... Esquinceu-vos el cor i no els vestits!”. No hem de fer accions de cara als altres, de cara a fer-nos veure, de cara a semblar que som els que “complim” millor, sinó canviar, transformar el nostre cor.

L’evangeli d’avui, primer diumenge de Quaresma, és el de les temptacions. A l’evangeli de Mateu, Jesús s’ha fet batejar per Joan, s’ha abaixat, s’ha posat a la cua com un pecador, com un qualsevol de nosaltres, i Déu s’ha manifestat en ell i li ha encomanat el seu Esperit.

Tot seguit, “l’Esperit el conduí al desert”. Jesús busca un temps de pausa, de llunyania, de meditació, de pensar què ha de fer, com ho ha de fer, i de molta pregària. El diable li fa propostes que serien d’èxit, de diners, de vanaglòria, de prestigi, de poder; propostes que són completament contràries a les del baptisme: sentir-se pecador, humil, abaixar-se, estar obert a l’Esperit de Déu, estar obert a l’amor de Déu. Jesús també és temptat, però venç el maligne.

Nosaltres també cal que fem una aturada, “anar al desert”, reflexionar, endreçar el nostre cor, les nostres accions, la nostra manera de fer i de pensar. Vivim en temps incerts, sempre anem amb presses, volem respostes immediates, els missatges han de ser breus, potser només reaccionem sense pensar gaire. La pausa, el desert, ens fa ser contemplatius i conscients del que estem vivint i, alhora, poder prendre les regnes de la nostra vida. Tornem a repensar el nostre camí amb la mirada de Déu. Tornem a posar els altres al centre de la nostra existència. No tinguem por: Déu mai no ens deixa sols.

L’evangeli ens diu: “Vingueren uns àngels a proveir-lo”. El Pare ens estima incondicionalment, ens estima amb un amor infinit; ell espera la millor versió de nosaltres.

Durant aquesta Quaresma, tornem a començar i acollim aquesta oportunitat que se’ns dona; tornem a viure en el seu amor i fem nostra la pregària del salm: “Déu meu, crea en mi un cor ben pur; feu renéixer en mi un esperit ferm; torneu-me el goig de la vostra salvació”, i fem-ho amb l’alegria de sentir-nos fills estimats de Déu.

Josep M. i Marisa