SANT ILDEFONS

Estimats germans, comencem aquesta setmana del primer diumenge d’Advent amb la crida de Jesús perquè estiguem preparats per a la seva arribada, perquè s’esdevindrà a l’hora menys pensada, arribarà com un lladre a la nit, com va arribar el diluvi en temps de Noè.

Està clar que Jesús no condemna les activitats normals de la vida sinó la manca de consciència, la despreocupació davant d’una realitat fonamental: Déu ens entrega a la nostra història i el temps de la nostra vida és un temps de decisió

Totes aquestes actituds de vigilància no signifiquen viure amb por constant de la fi del món, signifiquen viure conscients de la presència de Déu en les nostres vides i tenir present la meta vers la qual caminem.

El cant d’entrada el fem elevant la nostra ànima al Senyor Déu nostre.

Concediu Senyor als vostres fidels de sortir amb bones obres a l’encontre del vostre Crist, perquè, comptats entre els elegits i a la seva dreta, mereixin posseir el Regne del cel.

Déu i Pare nostre volem expressar-vos l’alegria de poder anar cap a casa teva, viure a casa teva i estar en comunió amb tu, tenir el cor obert per aprendre quins són avui el teus camins i com poder caminar a la teva llum.

Que l’Advent que avui comencem renovi i enforteixi la nostra esperança.

Que la certesa que Jesús ha vingut i és present en el nostre món ens mogui a ser-ne testimonis.

Sabent viure i comunicant als germans l’alegria i la bellesa de la fe i el goig de sentir-nos estimats com a fills i constructors del Regne, servint com germans i germanes.

Mireia Galobart