SANT ILDEFONS

Tenint en compte la festa que commemorem, l’Evangeli de Mt 25,31-46 que hem proclamat ens fa una avaluació sobre l’amor/caritat envers els germans.

L’escenari del text ens presenta a Jesús assegut, i, davant seu, tots els pobles; aleshores Ell fa allò que feien cada tarda els pastors d’Israel: separaven les manses ovelles, de les tossudes cabres. Les unes, cap a la dreta, i, les altres, cap a l’esquerra. D’aquesta manera el relat ens suggereix que Déu, dins del seu gran projecte de vida-amor, ens presenta els valors que construeixen i donen sentit, plenitud i esperança.

Els qui acullen aquests valors, es posen al servei dels altres, tenen empatia, sentit d’humanitat, d’hospitalitat envers l’immigrant, donen suport als malalts i a tots els qui no poden fer-se càrrec d’ells mateixos, aquells, recolliran fruits de vida. Els qui no s’han responsabilitzat de les necessitats dels germans, pitjor encara, aquells que han omès fer el bé als pobres i s’han mantingut indiferents davant del seu dolor, es trobaran amb la sorpresa d’una vida destrossada.Tots, tal vegada, estem en un cantó o en l’altre. La qüestió és prendre consciència que, amb les nostres accions i omissions som responsables del nostre destí, i que ningú no se salva ell tot sol.

El text ens desvela que la justícia i la misericòrdia de Déu van de la mà. La seva justícia és misericòrdia. Però, de quina manera posarà a cadascú al seu lloc? No ho sabem. El que queda clar és que Ell reivindica la dignitat i la sort dels vulnerables i dels marginats i s’hi identifica. Per tant, l’avaluació final, judici diu l’evangelista Mateu, no és sobre un llistat de pecats ni se centra en qüestions “religioses o morals”, sinó que se centra en l’amor efectiu i concret al proïsme. Aquest balanç no es produirà al final de la vida, sinó en la nostra vida quotidiana.

Això, lluny d’angoixar-nos, ens dona la serenor confiada de saber que Déu compta respectuosament amb la nostra col·laboració en la construcció del seu projecte. D’això se’n desprèn que qualsevol persona que es posi al servei dels altres, Déu la crida pel seu nom i la declara justa.Per això, el relat decep als pietosos, aquells que es refien de les seves obres ascètiques i no entenen que la pregària i el culte no responen a un narcisisme espiritual, sinó que són la benzina, l’energia que ens nodreix i té com a finalitat l’amor als altres.

Jesús, bon pastor, cridarà a la comunió amb Ell per sempre als de la seva dreta. Els de l’esquerra, es quedaran amb el cor i les mans buides.

Esther Bochita