SANT ILDEFONS

Rebeu l’Esperit Sant

Com ens hem de disposar en aquest moment en què celebrem la vinguda de l’Esperit Sant en temps de Pasqua ja avançada? Potser, com sovint en la nostra vida, amb els ulls i l’oïda insensibles a la crida de l’Esperit? Potser disposats a obrir la nostra ment i la nostra actitud vers els altres i la comunitat? Potser intuint la presència de Déu en l’Esperit a través de l’esperança i la llibertat de l’acolliment de la seva vinguda?

La situació de la nostra societat i del nostre món desespera i em fa pensar que realment no hi ha gaire motius per aquesta esperança: de vegades hi reaccionem des de la frustració absoluta o des de la rebel·lia, però aquestes són dues temptacions en les quals no hem de caure. L’alternativa de l’Esperit és la que arrela l’home a la seva pròpia realitat i el fa esperançat i lliure, capaç d’acceptar ambigüitats i contradiccions, capaç d’emprendre la tasca quotidiana de construir i obrir, malgrat tot, el camí. L’Esperit ens demana estar a punt per tot allò que encara ha de venir, sense esperar res però aspirant a tot.

Les imatges de la festa de Pentecosta, de l’Esperit davallant damunt nostre, del foc que ens inspira i revitalitza són realment estimulants. Potser recordareu les imatges precioses del nostre benvolgut Frederic Bassó quan representava la Pentecosta en forma de reunió de la comunitat i de foc que davalla sobre nostre. Són les mateixes imatges que fem servir encara a la nostra catequesi i que representen realment aquesta actitud de rebre l’esperança i la bona nova que el nostre món té futur amb el nostre compromís.

Però també la imatge que, a través de la senzillesa i la quotidianitat, l’Esperit es fa present a Gaza sota les bombes israelianes, a Ucraïna sota els atacs russos, a Sudan del Sud on el conflicte ha desplaçat milions de persones lluny de casa seva i sense recursos per sobreviure, en tots els immigrants forçats que pateixen expulsions i la manca de drets que la societat europea o americana els infringeix, oblidant la seva obligació moral d’acollir. A tants altres llocs on, més que mai, l’Esperit ha de renovar la nostra mirada i la nostra actitud. L’Esperit ens demana que no restem tranquils, absents o despistats, sinó que ens compliquem la vida i ens hi impliquem. Altrament, no seríem fidels a l’Evangeli.

Lluís Rissech