SANT ILDEFONS

Llegeixo la lectura de l’Apocalipsi, on sant Joan ens diu: “L’Anyell que ha estat degollat és signe de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança”. Són paraules solemnes que cantem el cor “Worthy is the Lamb” del Messies de Haëndel, un dels meus preferits.

Però quin contrast amb l’Evangeli, també de Joan! (Jn 21, 1-19). Se’ns hi explica la tercera aparició de Jesús, al llac de Tiberíades. Pere, decebut i desconcertat, torna a la vida d’abans i se’n va a pescar: la pesca és escassa. Jesús és a la vora del llac, només Joan el reconeix, i els invita a tirar les xarxes de nou: la pesca esdevé abundant. Tots reconeixen Jesús quan parteix el pa i comparteixen el peix torrat de l’esmorzar. Se’ns mostra l’itinerari de la fe dels deixebles: passar d’un “abans” en què estaven dispersos, abatuts, decebuts i tristos a un “després” en què es trobaran reunits i vivint l’experiència personal que Jesús és viu. .

El papa Francesc ens ha portat l’aroma d’un peix torrat i un pa compartit de matinada: ha estat un testimoni públic de l’Evangeli de Jesús. Ens deia a l’exhortació apostòlica Gaudete et exsultate: “Però precisament per a provar d’estimar tal com Crist ens estimà, Crist comparteix la seva pròpia vida ressuscitada amb nosaltres. D’aquesta manera, les nostres vides demostren el seu poder d’acció àdhuc enmig de la debilitat humana”.

Jo també vull donar-li les gràcies al papa Francesc, perquè ha volgut convertir l’Església en un lloc d’acollida i de misericòrdia gratuïta. I pregar perquè segueixi per aquests camins d’esperança, fraternitat i alegria que ell ens ha marcat.

Griselda Gasulla i Pascual