SANT ILDEFONS

Resurrecció: la veu dels testimonis

Introducció: Més enllà de la mort, hi ha possibilitat de vida?

Els testimonis de la Resurrecció.- narren la seva experiència com un “encontre”. Tenen en comú una característica: tots afirmen que qui se’ls aparegué amb una vida nova fou el crucificat i mort a la creu. Aquestes narracions, són de diferents classes i formats:

1. Encontres inesperats i per sorpresa (emotivitat, alteració de l’ànim, percepció integral, pau profunda...). Deixebles d’Emmaús Lc 24, 34: “... els Onze i els qui eren amb ells els van dir: <Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó”. (Veure f)

2. Professió: Rm 10, 9 “... si creus que Déu l’ha ressuscitat, et salvaràs”

3. Fórmules catequètiques: 1 Cor 15, 3-5 (el nucli del “credo”)

4. Només la resurrecció: Act 3, 26; 4, 10; 5, 30

5. Resurrecció + mort: Act 3,15; 1 Tes 4, 14;

6. Himnes primitius: 1 Pe 3, 18 ss; Victimae Paschalis laude (s. XI): “Scimus Christum surrexisse a mortuis vere (Sabem que Crist ha ressuscitat vertaderament d’entre els morts...). Salutació temps pasqual ortodoxa.

7. Conversió de Sant Pau (Fets 9, 1-19; 22, 3-16; 26, 9-18; Ga 1, 11-17)

Discrepàncies entre els relats? Els comentaristes ho expliquen: Tothom va sentirel so de la veu, però només Pau va entendre les paraules. Això vol dir traduir φωνή y ἀκούω com a so i escoltar (Fets 9, 7) i com a veu i entendre (Fets 22, 9); i també Veure la llum i Entendre

Les aparicions i el sepulcre buit

1. Constatació.- Els testimonis de la Resurrecció de Jesús en parlen fent referència a les seves aparicions i al sepulcre buit. En principi semblen ser relats independents. Són pocs relats, incomplets, provenen de tradicions diferents (Per Mc i Mt les aparicions tenen lloc a Galilea; per Lc sempre en diumenge i a Jerusalem i els seus entorns; les dones només veieren àngels) i en els evangelis estan desvinculats del relat de la passió.

2. Conclusió.- “L’esdeveniment de la resurrecció de Jesucrist s’ha recopilat en una tradició de relats aproximativa, esporàdica i dispar... No hi ha la necessitat d’una imatge exacta del que va passar, perquè el fet com a tal és cert” (H. Schlier).

3. Les formes de redacció.- A més d’estar redactats segons les representacions i conceptes del món d’aquells temps, les textos estan influenciats per (1) relats teofànics del AT; (2) per tendències apologètiques (Lc 24, 41-42); (3) per reflexions cristològiques desprès de Pasqua (sobre tot a l’evangeli de Joan); (4) per motius cultuals: l’aparició a l’hora de l’àpat (Lc 24, 30. 41-43; Mc 16, 14; Jn 21, 12-13; Fets 10, 41).

4. Les formes de les aparicions.- 1 Cor 15, 5 ss. És un “verb” i un “substantiu”: “mirar/veure” i “pupil·la/ull”. La importància del “ull” (és el mitjà principal de la relació entre els humans i el seu entorn) fa que, en el grec clàssic, la paraula sovint prengui un sentit translatiu: “La visió de l’enteniment” o “la mirada del cor”. A la traducció grega de la Bíblia (LXX) indica la facultat de “jutjar” o de “conèixer”, però també es la seu dels “impulsos dolents”. En el Nou Testament: “alçar els ulls” és un signe d’atenció (Lc 6, 20: benaurances; 16, 23: Jn 6, 5: multiplicació dels pans). “Cap home té dret a jutjar a un altre” (Mt 7, 3-5). “Si el teu ull t’escandalitza, treu-te’l” (Mc 9, 47). “La làmpada del cos és l’ull” (Mt 6, 22). Els “ulls” i el “veure” es mencionen quan es parla de les aparicions de Crist Ressuscitat (“aparèixer” i “veure”): però això no vol dir que qui rep la revelació tingui una vista especial, el que es fa és ressaltar la diferència entre una simple percepció visiva i la visió en el sentit de comprensió (Lc 24,16 i 24,31). El do de la il·luminació de la voluntat de Déu (Ef 1, 15-18).

5. El Ressuscitat és vist com el Crucificat (Jn 29, 20. 27; Lc 24, 26. 46): “No es tracta d’una mort qualsevol, perquè el mateix que va morir a la creu ha entrat a la vida i aquesta mort seva ha esdevingut la mort de la mort” (H. Schlier). Però també el Ressuscitat apareix ocultant-se, sostraient-se, marxant (Lc 24, 31; Jn 20, 11ss: aparició a Maria Magdalena: Indisponiblitat, és ell però ja no és ell), present però absent...

NOTA IMPORTANT: Recomano la Lectura prèvia de Lluc 24, 1-43. Llegir individualment el text i reflexionar-hi, perquè hauria de donar lloc a un comentari compartit entre els assistents.

Anton Ramon Sastre