SANT ILDEFONS

El Misteri de la Pasqua és únic, en el sentit de que no està fet a trossos. Però succeeix que els que van viure de molt a prop la mort de Jesús, al moment de donar-ne testimoni als homes i dones que els van voler escoltar, el van haver d’explicar amb unes narracions que descrivissin, amb la màxima fidelitat possible, la multiplicitat de colors, d’aspectes, de sentiments i de vivències que ells van experimentar després de la passió i mort de Jesús a la Creu, un cop superada la profunda crisi de confiança i d’esperança que inicialment van tenir. Aquestes narracions són els episodis de l’Ascensió i de la Pentecosta que il·luminen el Misteri de la Pasqua i que la comunitat cristiana celebra amb festes diferents. Som al final del cicle pasqual.

1) Aquesta perspectiva que l’Ascensió projecta sobre la Pasqua de Crist, ens fa comprendre que la resurrecció de Jesús no és primàriament un fenomen físic, sinó que sobre tot és l’horitzó cap on es dirigeix tota la seva vida, un horitzó que ens dona llum i ens fa obrir els ulls per entendre tot el que va fer i va dir. Com diu l’evangeli de Sant Joan, només després de la seva mort hi ha la possibilitat d’entendre les seves paraules i el significat de les seves accions.

2) Com ho diu la mateixa paraula, l’Ascensió marca un moviment que va de baix cap dalt, és un moviment ascendent, d’exaltació i de transfiguració de la persona de Jesús, sempre però iniciat pel seu Pare. Una iniciativa que la fe atribueix sempre a Déu, tant si el moviment es de dalt a baix, com és el cas de l’Encarnació i de la Pentecosta, com si aquest moviment és de baix cap dalt, com és el cas de l’Ascensió.

3) Però la narració de l’Ascensió també assenyala un abans i un després per als seus deixebles. L’Ascensió fa palesa als deixebles l’absència física de Jesús, si bé l’ocultació de Jesús en Déu, els evangelis la fan coincidir amb l’acompliment de la condició que fa possible la presència de l’Esperit. Joan en el discurs d’acomiadament de Jesús diu: “us convé que jo me’n vagi, perquè si no me’n vaig no vindrà a vosaltres l’Esperit; però si me’n vaig, us el enviaré”. L’ocultació visible de Jesús no és, doncs, només un anar-se’n.

4) A la narració de l’Ascensió és el núvol que s’emporta Jesús i l’oculta als deixebles, des d’aquell mateix moment, és Déu qui envolta Jesús i el fa penetrar per sempre en la seva realitat, en el seu Misteri. En aquesta ocasió, la teofania no és la Paraula que surt del núvol, sinó que és el Núvol el que recupera la Paraula que un dia sortí de Déu. Per tant, resumint, podríem dir que l’Ascensió és la festa que celebra la comunitat dels creients, tot donant gràcies a Déu perquè ha ressuscitat Jesús, alhora que li dona gràcies per la vida nova, per la nova creació i pel nou temps. A partir d’aquí comença l’era de l’Esperit, la nova i darrera etapa de la Història de la Salvació.

Podríem dir que l’Esperit és la força vital de Déu que manté i dóna vida a la creació i a tota la Humanitat. Subratllem els aspectes més essencials d’aquesta força:

1) La Pentecosta és l’acompliment de la promesa de Jesús. L’Esperit no va ser enviat als deixebles de Jesús fins desprès de la seva Pasqua. Ell havia de marxar perquè això fos possible, i això és el que ens diu l’evangeli de Joan quan diu que dalt de la Creu, Jesús ja mort, exhalà el seu Esperit. Amb aquestes paraules tan senzilles, Joan expressa allò mateix que Sant Lluc escenifica en el Llibre dels Fets, seguint la tradició narrativa de les epifanies.

2) L’Esperit de Déu habita en el cor dels homes: temples de l’Esperit de Déu. El nou culte a Déu deixa de realitzar-se en temples de pedra, sinó que és el que s’ofereix en la vida de cadascú. Com ens va dir Jesús, referint-se als nous temps, aquest és el culte en esperit i veritat.

3) La Pentecosta, doncs, és la festa del inici d’un temps nou, el temps del Regnat de Déu. En absència física de Jesús (Ascensió), l’Esperit actua visiblement a través de la comunitat dels creients, de l’església, però sempre al servei del Regne de Déu. Ara bé, nosaltres, els creients, sabem que l’Esperit actua també d’una manera invisible a través de moltes persones. L’Esperit de Déu és lliure, no té fronteres, actua allà on vol i com vol. Per aquest motiu, nosaltres cristians proclamem que el nostre temps és l’Era de l’Esperit, el temps de la instauració progressiva del Regnat de Déu.

4) La missió/mandat que Jesús va donar i confiar als seus deixebles (Ascensió), només es pot confirmar i dur a terme amb la força de l’Esperit (Pentecosta). L’Esperit es comunica als deixebles quan “eren tots junts al mateix lloc”... “a la tarda del primer dia de la setmana”. En aquesta nostra Era de l’Esperit, el sagrament del baptisme és la nova Pentecosta i, ara com sempre, a la Pentecosta Déu confirma (segella) les paraules de Jesús: és el moment del bateig de foc dels creients, el moment en que Déu actua en ells, i els converteix en missatgers de la paraula (evangelitzadors), en comunicadors d’esperança, en sembradors de vida i en testimonis del Misteri.

Anton Ramon Sastre