SANT ILDEFONS

El dilluns 12 de maig, en el marc de les trobades mensuals de la comunitat de Sant Ildefons, va tenir lloc una conferència sobre l’Any Jubilar a càrrec de Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona. Cal destacar que Mons. Abadías ha estat darrerament molt present a la nostra comunitat: el dissabte anterior va presidir la celebració de les confirmacions i, fa poques setmanes, va dur a terme la visita pastoral a la parròquia.

L’acte va comptar amb l’assistència de membres de la parròquia de la Mare de Déu de Núria, que a partir del mes de setembre formarà, conjuntament amb Sant Ildefons, una nova comunitat pastoral. Aquesta presència va ser molt ben acollida i valorada per la comunitat, que celebra amb il·lusió la possibilitat de començar a caminar plegats.

La sessió va ser presentada i tancada pel rector de la parròquia, Mn. Josep Maria Jubany, que va subratllar la doble vessant de l’intervenció de Mons. Abadías: com a pastor i com a historiador, capaç d’aportar profunditat, context i sentit al que representa avui un Any Jubilar.

L’origen del jubileu: una alegria ancestral

Mons. Abadías va començar amb un recorregut històric i etimològic. Va explicar que la paraula “jubileu” té dues arrels complementàries: del llatí jubilaeum, derivat del verb jubilare (alegrar-se, fer festa), i del mot hebreu yobel, que feia referència al corn de moltó amb què s’anunciava l’inici de l’any sagrat entre els antics israelites.

L’Any jubilar jueu es celebrava cada cinquanta anys (7 vegades 7 anys), i el número 50 simbolitzava, en la cultura jueva, la llibertat i la plenitud de vida. Aquest any era viscut com un temps de joia, renovació i justícia: es perdonaven els deutes, s’alliberaven els esclaus, es retornaven les terres als antics propietaris i es deixava reposar la terra. Era una manera de recordar que tot pertany a Déu i que cal restaurar l’equilibri entre les persones i amb la creació.

Mons. Abadías va remarcar que el poble jueu vivia aquest any amb una alegria profunda, com una celebració de la llibertat, la fraternitat i la confiança en la providència.

Aquest esperit va ser recollit per l’Església cristiana i transformat a partir de l’anunci de Jesús a la sinagoga de Natzaret, tal com es recull a l’Evangeli de Lluc: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la vista, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lluc 4,18-19; cf. Isaïes 61).

Amb aquestes paraules, Jesús inaugura l’any de gràcia definitiva, que ja no depèn d’un calendari ritual, sinó de la seva presència viva. L’Església va vincular, doncs, l’Any Jubilar a la misericòrdia divina i a la conversió personal.

El primer Any Sant cristià va ser convocat l’any 1300 pel papa Bonifaci VIII, i des de llavors s’ha celebrat cada 25 anys —en lloc de cada 50— per tal que cada generació pogués viure, com a mínim, un jubileu al llarg de la seva vida. També hi ha jubileus extraordinaris, com el de la Misericòrdia, celebrat l’any 2016.

Amb el temps, es va començar a utilitzar indistintament les expressions Any Sant, Any Jubilar o Jubileu per referir-se a aquest mateix esdeveniment espiritual. També es va establir que el període jubilar s’estengués des d’un Advent fins al següent, cosa que reforça el seu significat com a temps d’encontre i de crida a Déu, i a més s’inicia en un moment litúrgic fort, carregat d’alegria i d’expectació: l’Advent, temps d’esperança i de preparació per a l’arribada del Senyor.

El significat espiritual de l’Any Jubilar

En la segona part de la conferència, Mons. Abadías va posar l’accent en el valor espiritual i existencial del jubileu per als cristians d’avui. Va remarcar que és un temps de gràcia, una oportunitat que Déu ofereix per renovar-nos, reconciliar-nos i obrir-nos novament a l’esperança que brolla de Crist ressuscitat.

Va subratllar que el perdó i la indulgència pròpies de l’any jubilar no són premis que es guanyen, sinó dons que s’acullen. Va insistir que dir que “es guanya el jubileu” pot ser una expressió inadequada, ja que el perdó no es mereix, es rep per la confiança en l’amor de Déu. En tot cas —va afegir— “qui confia en Déu, sempre hi guanya”, perquè aquesta confiança obre a una vida més plena i renovada.

Va recordar que el papa Francesc va convocar per al 2025 l’Any Jubilar de l’Esperança, un lema profundament vinculat al moment històric actual. En un món ferit per les guerres, les desigualtats, la solitud i la desesperança, l’Església vol proclamar que hi ha futur, perquè hi ha Déu, i que l’esperança no defrauda.

En aquest mateix esperit, el nou papa Lleó XIV —que acaba d’assumir el ministeri petrí— ha volgut mantenir viva l’aposta decidida per la pau, la misericòrdia i l’esperança iniciada pel seu predecessor. El Jubileu de 2025 serà, doncs, una continuïtat d’aquesta crida a la renovació, a la fraternitat universal, i al compromís.

Mons. Abadías va destacar que aquest any sant és una crida a tornar a Déu i a renovar la vida espiritual, una ocasió de perdó i reconciliació amb Déu, amb un mateix i amb els altres, una celebració de la fe com a llum enmig de les tenebres, un temps de pelegrinatge per sortir del propi tancament i obrir-se a la gràcia, i una oportunitat per redescobrir la bellesa de l’Església com a comunitat que camina plegada, i sobretot ha de ser una trobada amb el Senyor.

Termes i gestos que ajuden a comprendre el jubileu

Per aprofundir en el sentit del jubileu, convé també tenir presents alguns termes habituals. Per exemple, la indulgència és el perdó complet de les conseqüències temporals dels pecats ja confessats; no substitueix el sagrament, però és un signe de la plenitud de la misericòrdia de Déu. La butlla, document papal que convoca l’any sant, rep el seu nom del segell de plom —la bulla— que l’autentificava.

Un dels gestos més simbòlics és l’obertura de la Porta Santa, especialment a les basíliques de Roma i altres esglésies designades. Travessar-la expressa el pas cap a la renovació i el retorn a Crist. D’altra banda, el pelegrinatgea temples concrets (les anomenades esglésies jubilars) és tant un camí físic com interior, que porta a viure una experiència de fe, reconciliació i comunitat.

Una convocatòria eclesial i comunitària

La conferència va concloure amb una invitació clara a viure el Jubileu no només com una celebració litúrgica o institucional, sinó com una autèntica oportunitat de transformació interior i comunitària. Mons. Abadías va combinar erudició, rigor històric i espiritualitat, mostrant com el Jubileu connecta amb les aspiracions fondes del cor humà: ser perdonats, començar de nou, i retrobar el sentit.

La vetllada es va cloure amb les paraules d’agraïment de Mn. Jubany, que va animar la comunitat a preparar-se espiritualment i comunitària per viure amb profunditat aquest esdeveniment. La trobada va ser un moment de formació, d’encontre i de comunió entre les dues parròquies que aviat compartiran camí pastoral.