Amics,
En
una de les moltes fotografies que hem vist aquesta tarda s’hi veu
un solar amb un anunci que indica que és el terreny "destinado a
la construcción del nuevo templo parroquial de San Ildefonso".
Inspirant-se en aquesta foto, l'Ignasi Bonjoch, ha ideat el nom
de l'acte d'aquesta tarda:" De temple a comunitat".
És
ben cert, aquest temple que ens acull només té sentit perquè a
dins ha acollit, durant gairebé 70 anys, la comunitat de
Sant Ildefons. Una comunitat que començà a fer els seus primers
passos el dia de sant Ildefons de 1949 a l'església cedida
per la comunitat de les religioses de l'Infant Jesús,
conegudes popularment amb el nom de "Dames Negres".
Com
ja sabeu, el lema escollit pel Consell pastoral per a aquest
setanta-cinquè aniversari és: Mirada agraïda al passat, per
viure el present i projectar-se cap al futur. Amb aquestes
paraules, el Consell pastoral ens convida a tots, com a
comunitat, a donar gràcies a Déu per aquests 75 anys,
donar gràcies pel testimoni de tots aquells i aquelles que al llarg
dels anys han format part de la nostra història; una història de
gràcia, una història on hem palpat l'amor de Déu. Aquest lema
també és una invitació a viure de forma apassionada el moment
present i fer-ho estant atents als signes dels temps, sense caure en
la temptació de refugiar-nos en l’enyorança del passat, una
enyorança malaltissa que ens paralitzaria i no permetria tenir
els ulls i les orelles ben oberts per respondre als desafiaments dels
nostres dies. Per altra banda, l'expressió "projectar-se cap al
futur" expressa el compromís de voler passar el testimoni a les
generacions futures. Sabem que aquest darrer repte no és senzill,
certament ens demanarà molta creativitat, sortir de les rutines,
adquirir un llenguatge entenedor per adreçar-nos a les noves
generacions.
En
les lectures d'aquest diumenge que acabem de proclamar, hi trobem
ensenyaments que ens van com anell al dit, ens il·luminen sobre com
hem de ser receptius al gran doll de gràcies que significa aquest
aniversari.
Dit
de forma telegràfica, a l'evangeli Jesús ens recorda que la gran
missió de l'Església i consegüentment de la nostra comunitat de
sant Ildefons, és el servei: "Ja sabeu que, a totes les
nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits
com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres
sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui
ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el
primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha
vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva
vida com a preu de rescat per tots els homes".
A
la carta als cristians hebreus, l'autor ens ensenya que el nostre
gran tresor és la fe en Jesucrist i que tot el que fem i organitzem
al si de la comunitat no té cap altre objectiu que alimentar la
nostra fe, difondre-la, i saber donar raó de la nostra esperança.
L'autor ens diu: “mantinguem ferma la fe que professem, ja que
en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot”.
A
la primera lectura, el llibre d'Isaïes ens ha recordat un dels
càntics del servent de Jahvè. El servent, per a nosaltres
Jesucrist, no va refusar el sofriment. I no el va refusar, no pas
perquè fos masoquista, sinó per dir-nos que sense sofriment,
renúncia, privacions, no pot haver-hi autèntic amor. L'amor exigeix
renunciar a nosaltres mateixos per donar-nos als altres. El sofriment
mai és una meta, però sí un mitjà necessari per estimar. Jesús
es va compadir de tots els que sofreixen i pateixen. Les paraules
d'Isaïes: "Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu
la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els
altres després de prendre damunt seu les culpes d'ells",
ens han d'estimular a ser una comunitat en la qual res del que afecta
els nostres contemporanis ens sigui estrany. Visquin a prop o a arreu
del món.
Així,
avui, la paraula de Déu ens ha recordat que hem de ser una comunitat
servidora, on celebrem i alimentem la fe, i, per mitjà de la
catequesi i del nostre testimoni, la mostrem als altres. Una
comunitat que no vol mirar-se el melic, sinó que el seu desig és
ser solidària amb tothom, especialment amb els que sofreixen,
els pobres, els malalts, sense oblidar els qui pateixen les guerres,
els presos, els immigrants...
Una
comunitat servidora moguda per l’esperança. Al salm responsorial
hem pregat: Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili
nostre i escut que ens protegeix. Que el vostre amor, Senyor, no ens
deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.
Hem
de ser doncs una comunitat al si de la qual, personalment i
comunitàriament, visquem la fe, l'esperança i a caritat.
El
curs passat al si del Consell pastoral, ens preguntàrem quin era
l'ADN de la nostra comunitat de Sant Ildefons. Va ser una reflexió
molt fructífera, per la qual, sense autocomplaences, volguérem
identificar alguns dels nostres trets més significatius. No és el
moment de dir-los tots, però en recordaré alguns.
1.
L'opció per la comunitat. Ho testifica la frase que hi ha en
l’anunci al qual m'he referit: Del temple a la comunitat.
Són moltes les trobades, reunions, xerrades que hem fet al llarg
d’aquests anys, en les quals s’ha parlat de com podíem avançar
com a comunitat. La mostra d’això és que sempre ens ha agradat
dir-nos: "Comunitat eclesial de Sant Ildefons"
2.
Una comunitat que vol donar raó de la seva esperança i ser fidel
als signes del temps. Repassant amb mirada agraïda el passat, hom
s'adona de les moltes trobades que s'han fet per parlar sobre el
diàleg entre el món contemporani i la fe. Ara ja no hi és, n’hi
ha d’altres, però durant molts anys va existir el grup anomenat de
cultura i fe, abocat a aquest diàleg. L’interès pel diàleg
entre fe i món contemporani continua palès en els temes que tractem
a les trobades mensuals de la comunitat.
Encara
que potser ja no està de moda, la comunitat de Sant Ildefons és una
comunitat fidel al Concili Vaticà II. Aquí es va viure amb
entusiasme el Concili; als seus inicis la comunitat en va ser pionera
i, encara avui, s'esmerça per viure’l i ho fa seguint amb joia els
ensenyaments del papa Francesc. Aquest esperit conciliar obliga la
comunitat a ser crítica amb el món i també amb l'Església, i,
sobretot, amb ella mateixa.
3.
Una comunitat que s’ha esmerçat sempre a acompanyar infants i
adolescents en la iniciació cristiana i la preparació per rebre els
sagraments de l’eucaristia i de la confirmació. Això ha estat
possible gràcies al bon mestratge d'en Frederic Bassó i a tot un
gran estol de catequistes, així com a la Fundació Manel Bonet. A la
dècada dels anys setanta començaren un camí catequètic,
del qual, malgrat els temps difícils que vivim, es continua
mantenint la flama encesa a través de la catequesi graduada i de la
catequesi familiar.
4.
La comunitat de sant Ildefons estima i valora la celebració de la fe
i, d'una forma molt especial, l'eucaristia dominical. A la litúrgia,
sempre s'ha optat per facilitar la participació de tots els membres
de la comunitat, sense barroquismes. Ens hi ha ajudat i ens hi ajuda,
la cura amb la qual s'ha incorporat la música i els cants a les
nostres celebracions. Permeteu-me que agreeixi aquí la gran
aportació de Mn. Lluís Saumell en aquest sentit, i la de
tantes persones que han participat en el cant coral i en la direcció
dels cants. La qualitat d’aquestes aportacions ens ha ajudat a
pregar de forma intensa a Déu a través de la música. La
darrera prova d'aquesta estima per la música és que avui estrenem
uns cantorals propis de la nostra comunitat.
Cal
valorar, per altra banda, la reforma de la capella del Santíssim en
el seu dia, que ens permet unes celebracions on ens hi trobem
recollits i això ens ajuda a visualitzar que som una família
aplegada al voltant de l'altar.
5.
Per una banda, la catequesi, que té com a objectiu acomboiar el
creixement cristià i, per tant, el creixement humà dels
catequitzats, i, per altra banda, unes celebracions que volem que
siguin autèntiques celebracions de la fe, ens han ajudat i ens
ajuden a viure una espiritualitat que, com ens diu Jesús, és adorar
el “Pare en Esperit i en veritat”. Espiritualitat en la qual la
pregària té una doble finalitat: ajudar a què les
nostres vides es configurin segons el mestratge de Jesucrist, i que,
guiats i il·luminats per l'Esperit, visquem una fe encarnada, una fe
que ens porta a allò, que de forma clàssica, anomenem
compromís. Aquesta espiritualitat encarnada i de compromís és un
dels grans valors que ens inspiren. De cap manera podem caure en la
temptació de viure un espiritualisme intimista, sense connexió amb
allò que passa al nostre voltant i al món en general. Hem
de pregar per creure i, tot creient, ens comprometrem amb l’Església
i amb el món.
6.
Encara avui, malgrat que han passat molts anys des del 1959, em trobo
persones que quan els dic “parròquia de Sant Ildefons”, em
recorden l'anomenat "afer Galisonga". I aquí
tinc un aiguabarreig de sensacions. Si bé és cert, que ens sentim
legítimament orgullosos que els responsables de la nostra comunitat,
el rector Mn Narcís Sagué , i el
vicari Mn Josep M. Aragonès donessin suport amb valentia,
a un tal Galisonga, aquest fet no deixa de ser una de les
moltes vegades que, al llarg d'aquests 75 anys, la nostra
comunitat ha aixecat la veu, ha fet denúncia profètica i s’ha
alineat en favor de la llibertat de la nostra nació catalana. En
aquest sentit, la nostra comunitat deu molt a la bona intel·ligència,
a la bonhomia i al saber fer de Mn.
Joan Alemany. Ell i els que en diferents etapes de la història han
format part dels diferents consells pastorals, van bastir una
comunitat profundament arrelada al país, tot i eventuals militàncies
distintes. Hem estat i volem ser una comunitat ben arrelada al nostre
país i, per aquest motiu, també desitgem que, com un arbre,
les nostres arrels catalanes facin créixer una copa que amb el seu
fullatge cobreixi tothom, vingui d'on vingui, parli com parli.
Catalans sí, i molt, excloents de ningú, de cap manera!
7. Els
darrers anys a l'Església catòlica s'ha popularitzat l'expressió
sinodalitat. I és que, en aquests moments a Roma se
celebra la darrera part del sínode dels bisbes per tractar aquest
tema. Potser sense dir-ne la paraula, la sinodalitat, que vol dir
"caminar junts", forma part del nostre ADN. Des de la
fundació de la nostra comunitat, s’ha valorat molt el paper dels
laics en la seva direcció i gestió. El paper que hi tenen el
Consell pastoral, el Consell d'economia ho demostren. Així, no hi
cap activitat, de direcció o organitzativa, a la comunitat de Sant
Ildefons en la qual no hi tinguin un paper destacat els laics.
8.
A banda d’aquestes que he enumerat, hi ha moltes més
característiques que donen identitat a la nostra comunitat; no és
el moment per citar-les totes, però sí que n'hi ha una que vull
esmentar en darrer lloc, tot i que és la que dona sentit a les
altres. És la solidaritat envers els pobres, els malalts, els qui
sofreixen.
De
l'atenció als pobres i de la sol·licitud i assistència als
malalts, millor que jo, ens en podria parlar Mn Xavier Dou
i els grups de la pastoral de la salut i dels malalts.
Amb la
preocupació d'atendre als més grans, es fundà els anys setanta
el “Casal de de la gent gran", sota l'impuls
de Mn Ignasi Casas i d'un grup d'emprenedors i
emprenedores. Actualment, per garantir-ne i millorar-ne la gestió
s’ha traspassat temporalment a l'Ajuntament de Barcelona amb el nom
de ”Casal de Sant Ildefons”.
La
solidaritat impregna totes les nostres activitats i d'una forma molt
especial l'economia.
La comunitat exerceix la seva
solidaritat envers els més pobres a través de les seves aportacions
a Càritas parroquial, Càritas diocesana, a través de les
col·lectes "manades" com la d'avui del Domund, i
de les col·lectes que fem a favor d'entitats que treballen pel Quart
Món, especialment per Nadal, o les que treballen pels aturats, com
la col·lecta quaresmal per a Acció solidària contra l'atur. El
nostre agermanament amb la parròquia de Sant Paulí de Nola durant
uns anys va ser una mostra més de la nostra voluntat de solidaritat.
És
costum de la casa que quan hi ha una despesa extraordinària a la
comunitat (obres, pintura, instal·lació de calefacció, etc.) al
pressupost s'hi afegeix un 10% que es destina a obres benèfiques.
I
acabo, tot recordant i agraint el testimoni de tots els que ens han
precedit. Ara s'escau citar la carta als cristians hebreus: "així,
doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de
testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment
ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la
prova que ens és proposada"
Són
molts els constructors de la comunitat de Sant Ildefons que ens han
precedit; alguns, la majoria, no els he conegut, d'altres sí. Només
esmento, els noms dels rectors que ja han mort i que
des de l'església del cel, per la comunió dels sants, viuen
avui amb joia la nostra festa: Mn Narcís Saguer i Mn Joan
Alemany. Un record per a en Josep Giu el qual, juntament amb la seva
esposa Núria, foren els vetlladors i bons
servidors de la nostra comunitat. Amb aquests noms honoro i
reconec a tots i totes.
Demano
a Sant Ildefons, de qui ens gloriem de portar el nom, que continuï
vetllant per nosaltres i que ens infongui el seu amor a Maria, Mare
de Déu; que amb el mantell que, segons la tradició, va rebre de la
Verge, ens cobreixi i ens doni la seva benedicció.
Comunitat
de Sant Ildefons
Barcelona,
19 d’octubre 2024
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada