Reflexions a la Paraula de Déu

No ens acostumem a fixar gaire en els salms durant la litúrgia de la paraula. Els salms actuen en forma de baix continu de la celebració. Avui convé que ens hi aturem perquè donen el to de les tres lectures. El salm gira al voltant dels oprimits, la fam, els presos, els cecs, els vençuts, els forasters, els orfes. La lloança a Déu Nostre Senyor és deguda perquè redreça, allibera, fa justícia, entesa com a manifestació de l’Amor que ha de regnar entre els éssers humans. La pregària del salm no és, doncs, passiva. Per als cristians ha d’estar fonamentada en l’acció positiva. La lloança i l’acció van agafades de la mà de la pregària. Sense acció, ni oprimits, ni famolencs, ni estrangers, ni presos, ni orfes se’n poden sortir. En l’impuls de les vídues de la Bíblia hi ha la certesa que cada acció compta. Ni títols, ni pompes, ni mitres, ni bandes poden tant com la suma de voluntats disposades a canviar l’estat de les nostres comunitats i, per extensió, del món.

 

L’exemple de Jesús ens marca el camí i ens allibera. També ens interpel·la: un dels sentits de l’expressió paulina de carregar amb els pecats del món seria el de no posar límits a la conseqüència del camí triat. Cadascú en la mesura de la seva força interior, cadascú en la mesura de les seves possibilitats i condicionants. De la nostra consciència individual. Sempre, però, sota el guiatge de l’Amor, definidor de qui som, i perquè ens definim com a seguidors de Jesús de Natzaret.

 

Identifiquem doncs els oprimits, els orfes, aquelles persones que són tractades injustament al voltant nostre, víctimes de prejudicis i d’injustícies i, amb la força de la pregària, carreguem-nos de coratge per donar allò que podem donar, per fer de la nostra vida una eucaristia permanent. És el pa de la vídua que peixa el profeta Elies. És l’almoina de la vídua que ofereix allò que té al temple, no fent cas d’aquells que s’amaguen darrera d’oripells per mirar de defugir la Veritat que ens interpel·la quotidianament.

 

Família Vives Requena