Com
és habitual a l’Evangeli de Marc, Jesús passa. És ell qui se’ns apropa i és Ell
qui ens convida a seguir-lo. La imatge del sord i mut que Jesús es troba ens
retrata. Recordem totes les vegades que no hem volgut escoltar? Som sords!
Quantes vegades hem preferit callar i mirar cap a un altra banda? Som muts! Els
diaris, la televisió, la ràdio, les xarxes, ens bombardegen constantment amb
injustícies, violència de tota mena, misèria, ... Ens han fet tornar quasi bé
insensibles. El mitjans han aconseguit fer-nos sords i muts. Us n’heu adonat
com han fet que mirem sense veure-les les cares angoixades de tota aquella gent
que ho deixa tot i fuig de casa seva només per salvar la pell a l’Afganistan?
Pensem, potser, que no va amb nosaltres?
Jesús,
però, passa constantment a prop nostre. S’assembla al vianant amb qui ens
creuem, a aquella amiga nostra que ens saluda per WhatsApp, al venedor del
mercat, a l’indigent que dorm a l’entrada de la botiga de sota de casa, a la
companya de feina, ... No hi fa res. Jesús passa, ens mira i ens parla. Ens
obre l’oïda. Ja no podrem quedar callats. De la nostra boca fluiran dolls de
paraules per parlar d’Ell.
Malauradament
per a aquells que ostenten el poder, els cristians quan ens decidim a parlar no
som gens còmodes. Denunciem desigualtats, reclamem justícia i exigim un món més
humà, més proper al missatge de Jesús. Si no, com aconseguirem que, com promet
Isaïes, les terres xardoroses siguin estanys i que el país de la set sigui ple
de fonts d'aigua. Déu fa, actua a través nostre. Fer justícia als oprimits,
donar pa als qui tenen fam, deslliurar els presos i tot el que promet el salm
d’avui és cosa nostra. Deixem que obri les nostres oïdes, que deslligui la
nostra llengua!
Julià
i Rosa
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada