Ja estem quasi bé a la meitat del temps de la Pasqua i com els deixebles encara estem esglaiats i esporuguits perquè no acabem d’entendre el que ha passat a Jesús de Natzaret. Diuen les dones que ha ressuscitat! Uns quants deixebles comenten el que els ha passat pel camí! I ara, va i se’ls torna a presentar enmig de la seva trobada setmanal. Però què està passant? Què fa Jesús? És ell? És un esperit que ens perseguirà ara i sempre?
Què ens costa acceptar les evidències del Bé? Som tossuts, aferrats a les nostres arrels terrenes, ens costa mirar cap a l’infinit i contemplar la bondat de Déu.
Però, els deixebles, varen deixar-se endur per la força de Jesús Ressuscitat o potser millor dir, la força de Jesús Ressuscitat se’ls va endur, a poc a poc, al llarg de sis setmanes fins que a la setena l’Esperit Sant, davallà sobre d’ells perquè ja eren capaços d’allotjar-lo als seus cors.
I els nostres cors? Es van preparant per experimentar la mateixa transformació, o si més no, una transformació semblant a la dels deixebles?
Sabem que molts dels que ens llegiu ara mateix, esteu pensant que això passa cada any a aquesta època i és ben clar que sí. Sí, i tant, que cada any repetim el mateix cicle de preparacions i vivències, però és que ens és del tot necessari, és imprescindible que sigui així, any rere any, perquè cada vegada copsem un matís diferent, perquè cada any és diferent de l’anterior i serà diferent del següent i necessitem renovar les nostres promeses, les nostres creences i les nostres esperances.
Jesús Ressuscitat ens estima i ens vol a prop seu, seguim-lo, donem-li el que som, i deixem-nos endur pel seu amor.
Julià i Rosa
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada