Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

El dia 23, diumenge, a les 12.30 h, al tanatori de les Corts, es van celebrar les exèquies, que coincidien amb el dia de la seva patrona, santa Rosa de Lima, i, a més, amb el centenari del seu naixement.

Ella mateixa havia escollit les lectures i havia preparat unes pregàries que recitava cada dia des de feia molt de temps. Deia:

«No recordo quan vaig escriure aquestes pregàries i, com que no sé en quin moment comença el viatge i el meu cos encara és present, m’agradaria que algú les repetís en nom meu per última vegada.»

Això em va facilitar presidir la litúrgia de l’acomiadament.

Durant una colla d’anys, la M. Rosa va ser membre activa de la nostra comunitat. Va fer de catequista i va formar part del Consell Pastoral. Quan aquest va determinar que els dijous al vespre se celebressin misses exequials, ella sempre hi va col·laborar amb la seva presència i disponibilitat.

També es va comprometre amb la pastoral dels malalts i, més endavant, de la gent gran, visitant-los i portant-los la Paraula de Vida i l’Eucaristia quan ho demanaven. Ho va fer tot de cor, estimant molt i donant raó de la seva fe, que la mantenia ferma.

Deia que havia tingut una vida llarga i plena: «He estimat i m’he sentit estimada. He viscut moments feliços i d’altres plens d’angoixa i dolor, però sempre he pregat així en aquestes situacions: “Déu meu, ajudeu-me”. He sentit i he notat la presència de Jesús al meu costat, gairebé físicament, compartint el meu dolor i donant-me força per continuar endavant.»

La M. Rosa havia perdut el marit, dues filles, un gendre i dos nets; aquests darrers, d’una manera tràgica.

M. Rosa, ara que dorms el son de la pau al costat de qui més t’ha estimat i de qui tu també has estimat, intercedeix per tots els teus i també per nosaltres, perquè siguem llavor d’una vida plena en el nostre món tan trasbalsat. Et recordarem sempre per tot el que has fet amb amor i fe.

Francesc Xavier de Dou