Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

El Papa, va fer un discurs centrat en la interioritat, el sofriment i la recerca de sentit en la societat contemporània. Les seves paraules van girar entorn un eixos fonamentals: la necessitat de cultivar una “sana inquietud” que obri a la veritat i a Déu; una crítica als models socials que deshumanitzen i generen malestar, especialment en la salut mental; la comprensió cristiana del dolor, amb un Déu que acompanya i no abandona; i, finalment, la crida a la responsabilitat personal i col·lectiva per construir una societat més justa, capaç de perdó, diàleg i esperança fins i tot enmig de la foscor.

"El nostre desig de veritat i de felicitat necessita un horitzó més gran. I aquesta inquietud és un do que Déu mateix ens ha donat: estem fets a la mida de l'infinit i, per això, tot horitzó finit, tot pas, tota conquesta, mentre ens satisfà, alhora ens impulsa endavant i ens convida a continuar cercant; a cercar avançant, però, sobretot, a cercar «baixant cap al nostre interior», és a dir, anant al fons de nosaltres mateixos."

"És necessari cultivar una sana inquietud."

"En les nostres societats, de fet, la idolatria del benefici i del rendiment, l'afany de produir sempre i de ser guanyadors, així com el culte a la pròpia imatge, no són més que anestèsics per endormiscar la nostra consciència i adaptar-la a una determinada idea de societat."

"Quan les persones aprenen a aturar-se, a donar valor a les coses importants, a apreciar el temps d'una manera nova i a pensar en la pròpia vida deixant-se il·luminar per l'Evangeli, desenvolupen també un pensament crític davant un sistema social que no posa la persona al centre i que provoca situacions d'injustícia i de pobresa existencial en diversos nivells. És per això que la inquietud fa por, així com el descobriment de la interioritat, de l'espiritualitat i, encara més, de l'Evangeli."

"És en aquest món on hem de cultivar aquesta inquietud, i no pas en un altre.""

"Malgrat les dificultats, el lloc on Déu es fa present i on hem de trobar les seves petjades és sempre la realitat en què ens trobem."

"Hem de cultivar aquesta inquietud i fer-li espai; com deia, «cercar a dins», procurant no deixar-nos aclaparar pels ritmes i les seduccions externes, cultivant espais de silenci, aturant-nos potser alguns minuts cada dia per llegir l'Evangeli i parlar amb Déu, i també intentant fer aquest camí interior juntament amb altres, deixant-nos acompanyar en els itineraris eclesials i contrastant la nostra experiència amb els sacerdots, els religiosos i les persones que, com nosaltres, han emprès aquest camí."

"T'has aixecat i has reprès el camí, i aquest és un miracle meravellós que veiem en molts personatges de l'Evangeli: en contacte amb Jesús, fins i tot qui se sent perdut recupera la confiança en la vida, és guarit de la seva malaltia i es pot aixecar per tornar a viure."

"T'has referit en primer lloc a la «malaltia silenciosa» que és la depressió, i és important prendre consciència de com la salut mental es veu cada vegada més amenaçada en el context de societats que es consideren avançades."

"És un senyal que hi ha quelcom profundament equivocat en una determinada idea de creixement que sotmet les persones a pressions i tensions que comprometen equilibris fonamentals. Per això cal un sistema sanitari que inclogui entre les seves prioritats aquest malestar invisible i generalitzat, que afecta també els joves."

"En aquestes hores fosques, morint a la creu, Jesús comparteix el nostre dolor i ens revela el rostre d'un Déu compassiu, que carrega les nostres penes, que pateix amb nosaltres, que plora les nostres llàgrimes i que roman al nostre costat amb la seva presència plena d'amor i de misericòrdia."

"Alguns models culturals ens volen sempre vencedors i perfectes i, per això, el límit, la fragilitat i el dolor han de ser eliminats o confinats al silenci eixordador de la solitud o fins i tot de la vergonya."

"No hem d'espiritualitzar el dolor, reconduint-lo superficialment a la «voluntat de Déu» o a algun misteriós projecte seu, perquè això comporta el risc de minimitzar aquest sofriment, de silenciar-lo i de ferir les persones. Déu no vol el sofriment; el porta amb nosaltres i ens convida a confiar en Ell amb perseverança."

"Ens hem de preguntar «on era Déu» o bé hem de preguntar-nos sobre l'home i sobre la humanitat, sobre com de vegades som presoners del mal fins al punt d'arribar a ser violents amb els altres, sobre com no aconseguim cultivar l'amor ni respectar els altres en la seva dignitat i llibertat?"

"Tantes cròniques de successos reflecteixen encara avui un clima enverinat en les relacions familiars, marcat pels abusos i les opressions, i especialment per la violència contra les dones, que massa sovint desemboca també en feminicidis. Aquesta realitat dramàtica, que té arrels antropològiques i culturals, estem cridats a afrontar-la tots, tant personalment com a societat, perquè ens correspon abordar-la en totes les seves dimensions."

"No podem atribuir a Déu allò que ha estat confiat a la nostra responsabilitat; no podem imaginar que Déu, des de dalt, respongui automàticament a les nostres necessitats o impedeixi miraculosament que el mal succeeixi."

"Ell ens ha dotat d'intel·ligència i de voluntat, ens ha donat una consciència, ens ha revestit de dignitat i de llibertat i, sobretot, ha vingut al nostre encontre per indicar-nos, en el seu Fill Jesucrist, el camí que hem de seguir perquè la nostra vida sigui plenament humana i en la nostra societat regnin la justícia, la pau i la fraternitat."

"Si existeix la violència, si triomfa l'egoisme, si fins i tot l'amor entre familiars es transforma en odi, hem de fer-nos algunes preguntes sobre nosaltres mateixos, sobre les dinàmiques de la nostra societat, sobre la cultura de l'individualisme i sobre la temptació de la violència, i no pas sobre Déu."

"Hem d'aprendre a mirar el perdó, poderosa medicina contra el mal que guareix les nostres ferides interiors, com una realitat que forma part d'un procés, d'un camí."

"Mentre avancem lentament, amb petits passos, estem cridats a dialogar amb la penombra de la nostra mateixa condició humana: ens manca la veritat completa, no coneixem en profunditat el misteri de nosaltres mateixos ni el veritable rostre dels altres, no sempre aconseguim comprendre la veritat amagada de la realitat que ens envolta i dels esdeveniments que es presenten davant els nostres ulls. Cerquem una llum que il·lumini el camí."

"Hem, en canvi, de posar-nos en camí com va fer Nicodem, continuar interpel·lant el Senyor, obrir-nos al vent de l'Esperit per acollir la nit ja no com el signe d'un fracàs, sinó com l'inici d'una vida nova."

"No deixem de cercar, de qüestionar-nos i de dialogar, amb Déu i entre nosaltres, també en el cor de la nit. Caminem junts en la fe que harmonitza la diversitat de les nostres idees i sensibilitats, per cercar la veritat que ens guia cap al bé comú, perquè aquest país sigui un espai acollidor per a tothom, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat per allò que és."