Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Tot seguit es reprodueixen algunes de les frases dites en el seu parlament:

"Potser aquest detall ens ajudi a comprendre que les barreres més difícils d’enderrocar no són sempre de pedra. A vegades són en la mirada, o en la por o en la indiferència. El mar, que envolta aquestes illes, ens porta històries que no sempre sabem llegir: històries de dolor, d’esperança i de recerca. En una ciutat sense muralles, també el cor és cridat a eixamplar-se per acollir-les. Per això necessitem aprendre el llenguatge de la proximitat, aquell que s’entén més amb les mans que amb les paraules."

"L’Evangeli ens educa en una lectura més profunda de la realitat: la que neix de la proximitat, de la paciència i d’unes mans capaces de socórrer, acompanyar, orientar, ensenyar i obrir camins."

"L’Església aprèn que les ferides, mirades des de la fe, poden convertir-se en lloc de reconeixement: allà on el dolor humà és tocat amb amor, Crist ens confirma que és present en el famolenc, en el qui té set, en el despullat, en el malalt, en el pres i en el foraster (cf. Mt 25,35-40)."

"La caritat cristiana brolla de l’amor de Déu vessat en el cor del creient; per això, davant el necessitat, la fe es fa concreta i l’amor a Crist es transforma en gestos.2"

"La solidaritat neix del reconeixement de la dignitat humana i supera tota concessió secundària o simple obra de filantropia. Està cridada a comprometre’s i a prendre forma de procés. L’acollida obre la porta; la integració ajuda a travessar el llindar. L’assistència posa bàlsam a la ferida i la integració reconstrueix el futur."

"Integrar no significa esborrar la història de qui arriba ni exigir-li que deixi enrere tot allò que forma part de la seva memòria. Tampoc significa crear mons paral·lels, tancats els uns als altres, on les persones conviuen sense trobar-se realment. Integrar és un camí recíproc: qui arriba aprèn a habitar una terra nova, i qui rep aprèn a eixamplar la seva pròpia casa sense diluir la seva identitat ni tancar el cor a la trobada. A vosaltres, estimats germans migrants, us correspon una part noble i necessària d’aquest camí: obrir-vos amb confiança a la comunitat que us acull, aprendre la seva llengua, respectar les seves lleis, conèixer els seus costums, participar en la vida comuna i oferir amb gratitud els vostres dons."

"Tota societat que acull té deures envers els qui arriben; i qui és acollit descobreix també que la dignitat reconeguda com a dret floreix quan es converteix en responsabilitat i en desig sincer de construir amb els altres."

"Parlem, sobretot, de persones creades a imatge i semblança de Déu, abans que de categories jurídiques o de problemes a gestionar."

"Gràcies a Càritas diocesana, a la Delegació diocesana de Migracions, a les parròquies i a tantes realitats eclesials i civils que van més enllà del primer auxili i acompanyen processos de protecció, promoció i integració. Gràcies per fer possible que qui un dia va ser acompanyat pugui esdevenir —com ens recordava Thalia— pont per a d’altres, retornant l’amor rebut. Quan qui va necessitar una mà comença a estendre la seva, la caritat rebuda es transforma en responsabilitat compartida."

"Als catòlics els vull demanar una cosa més: que la integració no quedi reduïda a una tasca social, per necessària que sigui. Qui arriba a les nostres parròquies necessita pa, sostre, llengua, treball i protecció; i també ha de trobar una comunitat capaç d’oferir, amb el testimoni de la vida i de la paraula, camins per conèixer Jesucrist, respectant sempre la consciència i la llibertat de cada persona."

"Evangelitzar és compartir amb respecte i humilitat el tresor que sosté la nostra acció i la nostra esperança. Una Església que acull és també una Església que anuncia, oferint Crist sense imposar-lo i que, alhora, rep l’Evangeli de mans dels pobres."

"Cada vida perduda en aquestes rutes és un fracàs per a la família humana."

"Existeix també un naufragi silenciós després de l’arribada: quedar-se sol en una ciutat, sense llengua, sense vincles, sense treball, sense confiança i exposat a aquells que s’aprofiten de la vulnerabilitat. Integrar és impedir aquest segon naufragi. És ajudar que qui ha arribat ferit no quedi fixat per sempre en el seu dolor, sinó que pugui tornar a posar-se dret, reconèixer els seus dons i oferir-los a la comunitat."

"I des d’aquesta plaça vull adreçar una paraula clara als qui s’aprofiten de la desesperació; als qui organitzen rutes de mort, trafiquen amb persones, retenen documents, exploten treballadors, amenacen dones, enganyen famílies i converteixen el sofriment aliè en negoci. Atureu-vos. Convertiu-vos (cf. Mc 1,15)."

"Per cada vida perduda, cada família enganyada, cada cos sotmès, cada dona amenaçada, cada treballador explotat hauran de respondre davant la justícia divina (cf. 2 Co 5,10). Trenqueu aquestes cadenes i allibereu els qui teniu sota domini (cf. Is 58,6). Retorneu allò arrabassat i repareu tot el que pugueu. Torneu mentre encara hi ha temps, perquè la misericòrdia de Déu pot arribar fins i tot al pecador més endurit, però només entra per la porta estreta de la veritat, la justícia i la conversió (cf. Ez 33,11)."

"Tots volem ser reconeguts amb la dignitat humana que Déu ha donat quan ens ha creat."

"Som tots una sola família. Gràcies a Déu, ens ha donat la vida. Gràcies a Déu, ens ha donat la capacitat d’estimar i de ser estimats, i és quan compartim amb els altres que descobrim el veritable sentit de les nostres vides."