El més llegit del mes
31 de juliol 2026
Bon estiu!
En aquest darrer dia del mes de juliol, us desitjo a tots i totes un molt bon estiu. No soc futuròleg, però intueixo que, si segueix el ritme dels mesos de juny i juliol, durant l'agost continuarem patint calor. Si podeu, descanseu. El curs és llarg i cal carregar les piles i recuperar forces.
El curs 2025-26 ens ha deixat un cert mal gust de boca. No cal fer un repàs de tots els incidents que han succeït en el món polític: feia molts anys que no havíem presenciat una polarització tan gran com l'actual. Europa s'ha enrocat en el debat sobre l'acollida de la immigració, oblidant que tots, amb més o menys intensitat, venim de famílies en què alguns dels nostres avantpassats també van ser emigrants. Les catàstrofes naturals també han deixat una petjada molt profunda, com ara els terratrèmols de Veneçuela o els grans incendis forestals.
L'Església catòlica de casa nostra ha viscut moments joiosos amb la visita del Bisbe de Roma, Lleó XIV. Hem pogut contemplar per televisió, i potser alguns també en directe, les imatges del Papa en diferents indrets. Algunes d'aquestes imatges són especialment impactants pel significat que tenen. Us confesso que em vaig emocionar veient per televisió el Papa abraçant unes internes a la presó de Brians. I no cal dir que la missa a la Sagrada Família i la benedicció de la Torre de Jesucrist van fer augmentar l'autoestima de tots nosaltres.
Ara bé, les imatges són molt significatives i inoblidables, però no ens poden fer perdre de vista els seus missatges. Si teniu ocasió, aquest estiu llegiu-los i us adonareu que en tots s'insisteix en un dels valors més irrenunciables de la fe: el valor i la dignitat de la persona humana. El curs vinent a la comunitat volem reflexionar sobre el missatge pontifici transmès en aquest viatge i sobre l'encíclica Magnifica Humanitas.
I no oblidem que aquest 10 de juny vam commemorar el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Gaudí fou un geni, un arquitecte excepcional i innovador, i un gran patriota. Però no s'entén la personalitat de l'arquitecte de Reus sense la seva gran fe, una fe que va viure apassionadament, fins i tot heroicament, en els anys de maduresa.
Són moltes les persones d'arreu del món que venen a extasiar-se davant la Sagrada Família. Tant de bo, en tornar a casa seva, no només s'enduguin el record meravellat del Temple, sinó també el testimoni d'haver trobat, entre nosaltres, persones que s'esforcen per viure les virtuts que van donar sentit a la vida d'en Gaudí.
Acabo. Bon estiu! Ho repeteixo: si podeu, descanseu. Les vacances són temps de descans i de gratuïtat; temps per contemplar, sense cap mena d'interès crematístic, la natura; per gaudir de la família, especialment dels més menuts; i també, deixeu-m'ho dir, de la pregària.
Una abraçada,
Josep m Jubany
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada