SANT ILDEFONS

M’ensenyareu el camí que dur a la vida

Nosaltres anhelem la vida, però la nostra fe no sempre és prou definida i compromesa. Tenim l’esperança de retrobar-nos en el misteri de Déu. Crist ens ha obert el camí.

Els deixebles d’Emaús entristits i plens de pors i dubtes com nosaltres, caminaven de Jerusalem a Emaús decebuts i veient frustrades les seves esperances messiàniques . Tanmateix seguien caminant.

En les nostres vides a voltes amb un rumb dubitatiu i cometent errades també hem de seguir. Voldríem veure-hi clar i amb totes les certeses possibles però no ens resulta fàcil. Per això necessitem de l’ajuda de Jesús ressuscitat que ens doni una fe capaç de transformar el nostra món i fer-lo reviure de nou.

Tenim  necessitat de renovar-nos per poder aportar en les nostres vides la mirada serena i compromesa. Els deixebles d’Emaús caminant al costat del Mestre i en la fracció del pa el varen reconèixer. Hem de saber afinar la nostra mirada profunda per tal de saber llegir els signes dels temps del nostra món i donar-hi resposta tot reconeixent el Ressuscitat.

Ens cal també el coratge i el valor de Pere adreçant-se als homes de Jerusalem en la confessió de fe que proclama davant d’ells...Déu la ressuscitat i alliberat dels llaços de la mort...

En el nostre món no gaire disposat a creure, és necessari el testimoni cristià que sigui capaç d’obrir nous horitzons d’esperança. Cal emmirallar-nos en la decisió valenta de l’apòstol.

No podem pretendre vèncer les nostres pors, egoismes i debilitats d’una manera ràpida. Però cal tenir clars els objectius que ens hem de fixar per anar avançant per arribar a la Vida Plena vers la qual Jesús ha estat el primer.  

Ignasi Garcia i Clavel