SANT ILDEFONS

Els evangelis dels dos primers diumenges de Quaresma són de sant Mateu (Temptacions: 4, 1-11; Transfiguració: 17, 1-9) i la seva proclamació ens ajudarà a reflexionar sobre el significat que pot tenir el temps quaresmal en els nostres dies. Un temps convuls, potser com tants altres, però que té unes connotacions concretes. Hi ha una consciència cada cop més gran que les desigualtats entre nacions i entre les persones d’una mateixa societat es fan més intolerables; es produeixen desplaçaments forçats dels llocs on vam néixer i en els quals hem viscut fins ara, només perquè l’especulació d’uns quants sobre els habitatges fa impossible que moltes famílies hi continuïn vivint; les guerres ja no amaguen la brutalitat de la força del poder sobre els més desvalguts, sinó que la volen justificar; la destrucció de les normes bàsiques de convivència internacional amenaça la democràcia i qualsevol govern estable de les nacions. En definitiva, un desert on s’ha aixecat una polseguera que ens impedeix veure l’horitzó.

Davant d’aquestes i de moltes altres situacions que ens descol·loquen i fan trontollar el desig d’una societat més justa i pacífica, seguir Jesús ha de tenir unes derivades ètiques que les comunitats cristianes hauríem de posar en comú per prendre decisions que ens comprometin a tots, com a Església, en favor de totes les persones que integren les nostres societats. El desert pot ser la imatge i la representació de la feblesa en la qual es mou la nostra existència humana, però els cristians mai no podem perdre l’esperança que el canvi i la transfiguració de la realitat social sempre són i seran possibles.

Els altres tres diumenges se’ns proclamaran tres episodis de l’evangeli de sant Joan: el diàleg de Jesús amb la samaritana (4, 1-11), la guarició del cec de naixement (9, 1-41) i la resurrecció de Llàtzer (11, 1-45). Aquests tres evangelis eren la base de la catequesi i de la instrucció dels catecúmens que s’havien de batejar durant la Vetlla Pasqual. S’hi tracten temes baptismals cabdals, com ara la relació simbòlica entre l’aigua i l’Esperit, la nova llum que rebran els catecúmens per comprendre l’evangeli i seguir Jesús, i la vida nova que, per mitjà de la mort i la resurrecció de Jesús, rebran els futurs batejats.

Els cristians, a la Vetlla de Pasqua, de manera solemne, i també al llarg dels diumenges pasquals, recordarem el nostre baptisme i renovarem la nostra fidelitat a l’Evangeli, motiu pel qual tindrem ocasió de fer nostra aquesta catequesi que ens apropa als nostres orígens de fe i a la nostra adhesió a la persona de Jesús. Al mateix temps, recordarem que el misteri de la Pasqua del Crist, que és la nostra salvació, continua fent-se present a la nostra història humana a través dels sagraments i, molt en particular, a través de la celebració de l’eucaristia.

Anton Ramon Sastre