SANT ILDEFONS

Amb aquesta festivitat l’Església tanca el temps d’Advent i Nadal. És un dia important pel seu significat i els tres evangelis sinòptics així ens ho volen fer notar. Podríem dir que és l’aparició de Jesús en públic, després de trenta llargs anys de viure en família a Natzaret. Potser avui ens pot semblar normal aquesta convivència, però en temps de Jesús no ho era gens. Particularment els homes ja havien deixat la llar dels pares i havien format la seva pròpia família, sense que això signifiqués allunyament de la seva llar d’infantesa i de joventut.

És important tenir en compte aquest fet social perquè, a més del que ens diu Mateu en l’evangeli d’avui, són els tres sinòptics qui ens ho relaten com un fet important per entendre la seva comprensió de la vida de Jesús.Amb breus detalls, els evangelistes ens diuen:

JO US BATEJO NOMÉS AMB AIGUA (Marc)
UN COP BATEJAT, JESÚS A L’INSTANT SORTÍ DE L’AIGUA (Mateu)
EL CEL S’OBRÍ I L’ESPERIT DE DÉU VINGUÉ SOBRE ELL (Mateu)
ETS EL MEU FILL, EL MEU ESTIMAT (Lluc)

1.- L’aigua és aquest element que ens és necessari, perquè ens neteja, ens renta, ens purifica i, alhora, és indispensable per a la nostra vida i per a la vida de la natura.Sense aigua no hi ha vida. Però, al mateix temps, com tots sabem, l’aigua pot provocar mort i destrucció, sobretot quan no se la respecta. Aquesta misteriosa ambivalència de l’aigua fa que sigui un element present en gairebé totes les religions i que la fluïdesa salvatge de grans rius com el Ganges o el Nil sigui entesa com una presència de la força divina que purifica del mal i, alhora, torna a donar vida als qui s’hi submergeixen.Joan no creu en la divinitat del Jordà, perquè sap que el signe de l’aigua és buit si no va acompanyat de la conversió del cor.

2.- Jesús discuteix amb Joan. Tampoc per a Jesús el bateig és només un ritual, sinó que dona valor a la conversió dels pecats que predica Joan. Això és el que omple de sentit, de realitat i de compromís el signe material del bateig amb aigua. Jesús es fa batejar perquè vol mostrar la seva solidaritat amb els pecadors que volen transformar el seu cor, amb els homes i dones que volen començar una vida nova. Jesús surt de les aigües del Jordà i, tot seguit, s’endinsa en el desert, on serà temptat per l’esperit del mal. Allí confirmarà la seva fidelitat al seu Pare fins a la mort.

3.- Sabem que és molt antiga i comuna a totes les comunitats cristianes la idea que hi ha un fort lligam entre el bateig i el do de l’Esperit Sant que, de vegades, es realitza també amb la imposició de les mans. Tots els evangelistes volen posar de relleu que, des d’un inici, tota la vida, les paraules i les accions de Jesús són guiades per l’Esperit de Déu, que es manifestà damunt d’ell en el baptisme, quan Joan el presentà en públic.

4.- En el moment de ser batejat, Jesús té una revelació fonamental: ell és el Fill de Déu, el Fill que el Pare estima. Aquesta experiència íntima, sobre la qual s’arrela la seva fidelitat al Pare, no l’abandonarà mai més, ni tan sols a la creu. El baptisme realitza la presència de l’Esperit en el nostre cor, ens insereix en la mort i la resurrecció del Crist, perquè «són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang»(1Jn 5, 7-8). Ells ens reclamen constantment la transformació de la nostra vida.

Anton Ramon Sastre