SANT ILDEFONS

Amb el Baptisme de Jesús hem acabat el temps de Nadal. Ara iniciem el temps de durant l'any i reprenem el ritme ordinari de la vida, sense la celebració de les grans solemnitats, però amb la profunditat de la presència constant del Crist entre nosaltres. Aquest temps és una oportunitat per redescubrir la bellesa del que és senzill i quotidià. No hi ha res d'extraordinari en aquest temps si és viscut amb el cor obert. Tot moment pot esdevenir lloc de trobada amb el Senyor que continua parlant-nos i actuant en la història.

Joan Baptista, en l'Evangeli, ens mostra una aparició de Jesucrist: «Mireu l'anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món». Joan ho ha viscut de primera mà: «He vist l'Esperit que baixava del cel com un colom; jo ho he vist i en dono testimoni que aquest és el Fill de Déu». Veure, en el quart evangeli, vol dir tenir una experiència personal i intransferible. Només el qui ho ha vist pot donar testimoni. Aquest passatge ens marca tot un camí de fe que ens ha de dur al coneixement de Déu.

Vet aquí el nostre pelegrinatge pels camins de la fe: quines conseqüències pràctiques ens porta tot això? L'única raó de ser de les comunitats cristianes no és cap altra que el seguiment de Jesucrist, fer actual avui l'amor incondicional de Déu manifestat en les circumstàncies de cada moment, de cada cultura i de cada persona. No sempre, però, la mateixa institució ha ajudat gaire quan ha presentat el missatge amb un llenguatge poc empàtic. Sovint, en la transmissió del missatge, ha mancat el que el papa Francesc n'ha dit: l'alegria de l'Evangeli.

El que farà créixer l'Església no és tant el nombre de batejats, sinó la seva fe, el seu amor, la seva solidaritat i el seu compromís amb els qui més ho necessiten. No són tant els documents i els decrets, sinó la vida de les comunitats cristianes la que donarà credibilitat al missatge quan aquest es transmet amb joia i esperança, tal com diu la mateixa paraula EVANGELI: com una bona notícia.

Lluís Saumell