SANT ILDEFONS

La parròquia de Sant Ildefons va acollir, el vespre del dilluns 15 de desembre, una pregària comunitària per la pau, a l’estil de Taizé, en ple Advent. La trobada s’inscrivia en el propòsit pastoral d’aquest primer trimestre del curs: “Preguem i treballem per la pau”, un fil conductor que ha donat forma a les celebracions, activitats i reflexions d’aquestes setmanes.

Sota el lema “Siguem instruments de pau", la comunitat es va reunir per posar davant de Déu el clam d’un món ferit per les divisions, i per renovar el compromís de construir la pau des del dia a dia. Inspirant-se en la pregària de sant Francesc d’Assís, la celebració va voler recordar que la pau no és només absència de conflicte, sinó una feina de cada dia, feta de paraules que uneixen, gestos solidaris i una actitud oberta al diàleg.

La pregària va començar amb el cant Ubi caritas, que va donar un to serè a la trobada, i amb una invitació a esperar en Déu, “que ja és a prop”. Un dels moments més emotius va ser la lectura de la pregària per la pau del papa Francesc, pronunciada als jardins del Vaticà l’any 2014, amb aquell clam tan directe: “Mai més la guerra”, i on es va demanar el do de saber transformar les armes en instruments de pau, els temors en confiança i les tensions en perdó.

El silenci també va tenir un pes profund. Llarg i respectuós, esdevingué espai d’obertura al do de la pau que ve de Déu. La paraula del profeta Isaïes hi va sonar com una promesa viva: forjar arades de les espases i no preparar més guerres.

Hi va haver un instant que va destacar especialment que va ser la pregària per tots els pobles que pateixen la violència. Es van recordar realitats d’arreu del món, amb menció pels governants, per aquells que treballen cada dia per la pau i per totes les víctimes dels conflictes. El Kyrie eleison, repetit amb senzillesa, va donar veu a aquesta súplica compartida per tothom.

La celebració va finalitzar amb les lletanies a Maria, Mare del Príncep de la Pau, presentada com a exemple de serenor i confiança enmig de la dificultat, i amb la pregària del Pare Nostre, que ens uneix com a germans. El Magnificat va posar punt i final a la trobada amb un cant d’agraïment i esperança.

Aquest trimestre i especialment a l’Advent, la comunitat de Sant Ildefons ha volgut expressar que acollir l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres, ens convida a sembrar pau al nostre voltant. És una crida exigent, però del tot necessària en un món amb ferides obertes i que ens demana ser instruments de pau. És un camí compartit, fet d’humilitat, perseverança i confiança.