SANT ILDEFONS

Tal com el mateix bisbe de Roma ens diu, aquest document reprèn el magisteri del papa Francesc sobre la pobresa.

Us oferim el resum, en deu cites, d’aquest document publicat per la revista Ecclesia.

1. No ens trobem en l’horitzó de la beneficència, sinó de la Revelació; el contacte amb qui no té poder ni grandesa és una manera fonamental de trobada amb el Senyor de la història.

2. La condició dels pobres representa un crit que, en la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics, i especialment l’Església.

3. En un món on els pobres són cada vegada més nombrosos, també veiem créixer algunes elits de rics, que viuen en una bombolla molt confortable i luxosa, gairebé en un altre món respecte a la gent comuna.

4. L’Església, si vol ser de Crist, ha de ser l’Església de les Benaurances, una Església que fa espai als petits i camina pobra amb els pobres, un lloc on els pobres tenen un lloc privilegiat.

5. No es pot estimar Déu sense estendre el propi amor als pobres. L’amor al proïsme representa la prova tangible de l’autenticitat de l’amor a Déu. Són dos amors diferents, però inseparables.

6. El rearmament armamentístic és d’actualitat i és presentat com imprescindible per a la seguretat. Però si no hi ha un rearmament ètic i espiritual que afavoreixi la trobada i el diàleg i la recerca d’un ordre internacional més just, la seguretat armada no assegurarà la pau.

7. La caritat envers els necessitats no s’entén com una simple virtut moral, sinó com a expressió concreta de la fe en el Verb encarnat. […] La caritat no és una via opcional, sinó el criteri del vertader culte.

8. Quan l’Església s’agenolla al costat d’un leprós, d’un nen desnodrit o d’un moribund anònim, realitza la seva vocació més profunda: estimar el Senyor allà on Ell està més desfigurat.

9. Cal continuar denunciant la dictadura d’una economia que mata i reconèixer que mentre els guanys d’uns pocs creixen, els de la majoria queden cada vegada més lluny del benestar.

10. La dignitat de cada persona humana ha de ser respectada ara, no demà, i la situació de misèria de moltes persones a qui se’ls nega aquesta dignitat ha de ser una crida constant per a la nostra consciència.