SANT ILDEFONS

A l’evangeli d’avui, sant Lluc ens presenta Jesús a Jerusalem. El viatge cap a la ciutat santa ha estat llarg, no tant pel seu recorregut com per tot el seu significat. L’anada de Jesús a Jerusalem és per complir la “voluntat del Pare”; la narració d’aquest diumenge cal situar-la els darrers dies de la vida del Senyor.

Per a Jesús, igual que per a qualsevol contemporani seu, viatjar a Jerusalem significa anar al temple. El temple era el signe de la presència de Déu enmig del poble, lloc de pregària. Aquesta estimació està molt ben cantada al salm 121: “Quina alegria quan em digueren: anem a la casa del Senyor”. La bellesa del temple era admirada per tots.

I fou precisament allà, en aquell bell edifici, que Jesús profetitzà la seva futura destrucció: “No quedarà pedra sobre pedra”. I també anuncia que vindran moments molt difícils: hi haurà guerres, destruccions, persecucions, divisions (quan sant Lluc escriu l’evangeli, aquestes paraules del Senyor ja s’havien acomplert: el Temple havia estat enderrocat, i els primers cristians eren objecte de persecució), i finalment anuncia la fi de la història.

Ara bé, aquests anuncis, que semblen catastròfics (Jesús fa una descripció del que passa a la història, on el mal sempre és present), són una crida perquè els cristians intensifiquem l’esperança. Són esplèndides les paraules de Jesús: “No es perdrà ni un dels vostres cabells”. Ell ens ho promet i ho compleix: no ens abandonarà mai.

I també ens alliçona sobre com hem de respondre davant la presència destructora del mal:

a) Ser realistes i no ingenus. El blat i el jull estan barrejats en el nostre món. Cal, en cada moment, saber discernir.

b) Centrar-se en el que és essencial, saber destriar el gra de la palla, i no deixar-se enlluernar per la magnificència i l’espectacularitat dels fets, d’edificis i de moltes promeses. Només l’amor no passa mai. Només Déu és etern. El cel i la terra passaran, però les paraules del Senyor perduren.

c) Ser testimonis de l’evangeli. Enmig de les dificultats no ens podem acovardir. Serà una ocasió de donar testimoni. Aquesta exhortació de Jesús té plena actualitat en els nostres dies. Avui, com ahir i sempre, no és fàcil ser cristià. Amb humilitat i sense supèrbia, siguem sempre testimonis de la veritat. El món necessita, més que paraules, testimonis.

En l’evangeli d’avui el Senyor fa una crida a la perseverança : “Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.

Josep m Jubany