SANT ILDEFONS

Les comunitats humanes, un cop tenen solucionades les necessitats bàsiques de subsistència, és a dir aigua, menjar i aixopluc, per viure millor i continuar avançant necessiten un lideratge fort. Les funcions del líder seran establir unes regles o lleis i assegurar la pau de la seva comunitat. Aquest lideratge s’ha anomenat de moltes formes al llarg de la història. Reialmes, reis i reines han estat els noms més comuns, però també hi ha hagut cacics, emperadors, papes, cardenals, bisbes, nobles i governants de tota mena.

Així, no ens és estrany que a les lectures d’avui es parli d’un Regne de Déu, d’un rei o d’un sobirà. Jesús a la creu, però, quan el lladre li demana que el porti al seu regne, li respon “avui seràs amb mi al paradís”. Defuig, potser deliberadament, la paraula “regne”? Quan llegim a la carta de sant Pau que hi diu “ha creat per a Ell ... trons, sobirans, governs i potestats”, sentim una gran dissonància amb el llenguatge actual. Com si aquests poders vinguessin directament de Déu. De fet però, és la interpretació que governants i poderosos n’han volgut fer al llarg de tota la història per tal d’aferrar-se al poder. Fa anys que sabem prou bé que els reis no tenen res de màgic.

Jesús és el Verb encarnat, el líder absolut que ens porta el manament de l’amor per damunt de tota llei i norma. No pretén ser un rei ni res similar, li escauen més els qualificatius de mestre, pastor o guia, avui en diem líder. La seva paraula i el seu exemple ens exigeixen acció, portar a la pràctica el que Ell ens ha ensenyat tal com Ell ho va fer.

A l’evangeli d’avui veiem la salvació del lladre que es penedeix del seu pecat. El lladre no ha anat a buscar Jesús, se’l troba. Déu ve a salvar-nos malgrat que nosaltres no ho busquem explícitament, i independentment de les barrabassades que haguem fet. Ell ens vol salvar.

Julià i Rosa