SANT ILDEFONS

Cinquanta anys després del 20-N, el pas del temps ens convida a reflexionar, no només sobre la història, sinó també sobre el valor del camí recorregut. La democràcia, amb les seves imperfeccions i els seus reptes constants, ha esdevingut un espai privilegiat on la dignitat humana pot florir. Des de la tradició catòlica, aquest model de convivència té arrels profundes: el reconeixement de cada persona com a fill i filla de Déu, dotat de llibertat i consciència, és el fonament sobre el qual s’erigeix una societat justa.

La doctrina social de l’Església ens recorda que el bé comú no és patrimoni d’un sol home ni d’un sol poder, sinó fruit del diàleg, de la participació responsable i de la recerca col·lectiva de la veritat. La democràcia, quan es viu amb esperit de servei i de respecte, permet aquesta maduració de la comunitat humana. És escola de paciència, de prudència i d’humilitat: virtuts que els cristians som cridats a viure, en l’àmbit personal i social.

El record de les ombres del passat —el silenci imposat, la por, la manca de llibertat— ens fa valorar encara més el do d’expressar-nos, de participar, de discernir plegats. No es tracta de caure en triomfalismes, sinó de reconèixer que el projecte democràtic és un camí que s’ha d’anar construint dia rere dia, amb el compromís de tots. És un camí que no exclou, que escolta i que confia en la força transformadora de l’esperança.

Avui, mig segle després, l’elogi de la democràcia és també un acte de memòria i responsabilitat. Des de la fe, celebrem tot allò que acosta la societat a la veritat de l’Evangeli: el respecte a la vida, la defensa dels més vulnerables, la llibertat de consciència, la participació activa en la construcció del bé comú. Que aquesta commemoració sigui una invitació a seguir treballant per una societat més justa, més lliure i més fraterna —una societat on l’amor i la veritat, com ens ensenya l’Església, siguin sempre la llum que guia el camí comú.

Josep m Jubany