SANT ILDEFONS

De l’1 de setembre al 4 d’octubre, milions de cristians d’arreu del món ens afegim al Temps de la Creació: unes setmanes per aturar-nos, pregar i actuar en favor de la nostra casa comuna. És una manera senzilla però profunda de recordar que Déu continua creant i que ens convida a ser part d’aquesta obra meravellosa, cuidant i estimant tot allò que ens envolta.

Aquest any, el papa Francesc havia triat un missatge molt potent sota el lema “Llavors de pau i esperança”. És una imatge preciosa i molt evangèlica: les llavors semblen petites i fràgils, però dins hi porten una força capaç de transformar deserts en jardins plens de vida. Així som cridats nosaltres: a sembrar pau, a portar esperança, a ser instruments de vida.

El missatge que ha preparat el papa Lleó XIV també toca temes que ens interpel·len de ple: la destrucció de la Terra per la cobdícia, la injustícia i el canvi climàtic, que sempre acaben colpejant més fort els pobres i els pobles indígenes. Sovint convertim la natura en mercaderia o motiu de conflicte, quan el projecte original de Déu era ben diferent: ens confià la Terra per treballar-la i custodiar-la.

Per això, la crida és clara: justícia ambiental i justícia social van de la mà. No es tracta només de parlar-ne o de tenir bons desitjos, sinó de fer passos concrets, encara que siguin petits, perquè de cada gest en poden brotar llavors de justícia i pau.

I, com sempre, acabem tornant a la pregària: demanem a Déu que el seu Esperit ens mogui per fer fructificar aquestes llavors i mantenir viva l’esperança en Crist ressuscitat. Perquè amb Ell, sempre és possible una vida nova, més harmònica amb la creació i amb els altres.