SANT ILDEFONS

3- Equilibri comú

Rerum Novarum

3. Sens dubte, com és fàcil d'entendre, la raó mateixa del treball que aporten aquells que es dediquen a algun ofici remunerat i l’objectiu immediat que es fixa l’obrer és aconseguir alguna cosa per a ell i posseir legítimament un bé com a propi. Si, per tant, ofereix la seva força o la seva habilitat a un altre, ho fa amb aquesta raó: obtenir el necessari per menjar i per vestir; i per tant, gràcies al seu treball, adquireix un veritable i perfecte dret no només a exigir un salari, sinó també a fer-ne l’ús que cregui convenient.

Així doncs, si redueix les seves despeses, estalvia una part i inverteix aquest estalvi en una finca, amb la qual pot garantir-se millor la seva manutenció, aquesta finca no és altra cosa que el mateix salari revestit d’una altra aparença. Per tant, la finca adquirida per l’obrer d’aquesta manera ha de ser tan seva com el salari guanyat amb el seu treball.

Ara bé, és això precisament en el que consisteix, com fàcilment es dedueix, la propietat dels béns, tant mobles com immobles. Així doncs, els socialistes empitjoren la situació dels obrers quan intenten transferir els béns dels particulars a la comunitat, ja que, en privar-los de la llibertat d’invertir els seus beneficis, els arrabassen també l’esperança i la possibilitat d’augmentar la riquesa familiar i millorar la seva situació.

Fratelli Tutti

7. Així mateix, mentre redactava aquesta carta, va irrompre de manera inesperada la pandèmia de la Covid-19, que deixà al descobert les nostres falses seguretats. Més enllà de les diverses respostes que donaren els diferents països, va quedar en evidència la incapacitat d’actuar conjuntament. Tot i estar hiperconnectats, existia una fragmentació que feia més difícil resoldre els problemes que ens afecten a tots. Si algú creu que només es tractava de fer funcionar millor allò que ja fèiem, o que l’únic missatge és que hem de millorar els sistemes i les regles ja existents, està negant la realitat.

Comentari

Les dues encícliques parlen des de punts de vista diferents però estan connectades en una cosa: com fer que tothom pugui viure amb dignitat, tot i que el món sigui complexe i no pari de canviar. Comparteixen, també, la preocupació per trobar l’equilibri entre els drets individuals i les responsabilitats col·lectives per construir una societat més justa.

En un moment en què la industrialització i la lluita pels drets dels treballadors eren al centre, Rerum Novarum defensa que els treballadors tenen dret a tenir i conservar la seva propietat, fruit de la seva feina. Aquesta propietat no és només un dret legítim, sinó una base essencial perquè la persona pugui avançar i tenir una vida digna. Lleó XIII critica especialment les col·lectivitzacions forçades perquè creu que perdre aquest dret perjudica l’ascens social de l’obrer. D’aquesta manera, l’encíclica fa una crítica clara al socialisme de l’època.

En un món molt més globalitzat, i marcat per la forta crisi de la Covid-19 que va posar moltes coses en evidència, Fratelli Tutti parla de com les seguretats individuals i col·lectives són fràgils. El papa Francesc adverteix que, malgrat els avenços tecnològics, la manca d’una veritable solidaritat i la fragmentació social dificulten que puguem superar els problemes comuns.

Aquesta encíclica insisteix que la pandèmia va deixar clar que quan cadascú fa la seva sense mirar el conjunt, la societat en global falla. Però també va mostrar que quan treballem units en allò important, avancem molt més ràpid cap a un bé comú. Vivim en un món interdependent i, per això, cal una fraternitat sincera per superar divisions i construir estructures sòlides que ens ajudin a afrontar crisis socials, sanitàries o ambientals. La tecnologia per si sola no arregla res si no va acompanyada d’una solidaritat real que deixi de banda els interessos particulars.

Aquestes dues encícliques ens porten a la mateixa pregunta: com protegim la dignitat de les persones i millorem la vida de tothom en societats on el treball, la justícia i la solidaritat haurien de ser la base?

Les dues alerten contra dos errors molt greus: d’una banda, la col·lectivització forçada i la pèrdua dels drets personals, que Rerum Novarum critica sense embuts; de l’altra, la fe cega en la tecnologia o polítiques que només miren pel benefici d’uns pocs, com apunta Fratelli Tutti. Cap d’aquests extrems ens porta a una societat més humana.

Per això, el gran repte que ens plantegen és aprendre a posar-hi equilibri: respectar els drets de cada persona, però al mateix temps créixer en una consciència col·lectiva que es tradueixi en la pràctica d’una veritable solidaritat.